Atenció intermèdia

“L’Atenció Intermèdia s’adapta als ritmes i la fragilitat de les persones grans”

Sebastià J. Santaeugènia Gonzàlez. Director general del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sant Boi de Llobregat (Barcelona)

L’Atenció Intermèdia neix al Regne Unit amb l’objectiu de millorar l’atenció a persones grans oa l’etapa final de vida. En els darrers anys, els hospitals d’aguts tenen un repte important que és l’ocupació de llits per part de persones grans, amb malalties cròniques avançades oa la seva etapa final de vida. Aquestes persones sovint necessiten recuperacions llargues perquè el simple fet de l’ingrés hi genera els coneguts efectes adversos a l’hospitalització, que estan íntimament lligats a la fragilitat de la persona.

Al Regne Unit, el 25% dels llits estan ocupats per persones de més de 65 anys i una part important d’aquests pacients pateixen algun tipus de demència. Dins del sistema de salut, els hospitals d’aguts estan pensats per donar respostes ràpides a problemes de salut i tornar el pacient ràpidament a casa. Què passa amb la gent gran? Doncs que en el moment que s’ataca un problema apareixen símptomes lligats no només al problema inicial, sinó també als efectes de l’hospitalització.

L’Atenció Intermèdia ofereix dispositius alternatius a l’hospitalització convencional

L´Atenció Intermèdia ofereix dispositius alternatius al´hospitalització convencional. Si tinc una persona gran o en situació de final de vida en un dispositiu de cribratge m’he de plantejar si, realment, cal l’hospitalització, i si necessito la tecnologia, els especialistes en diagnòstic o els dispositius de cures intensives o de reanimació que em ofereix l’hospital per donar la millor atenció al pacient. Si no necessito ni una cosa ni les altres i puc garantir atenció pal·liativa a domicili oa residència, oa centres sociosanitaris o de convalescència i llarga estada, allibero una part important dels llits de l’hospital (entre el 20% i el 30%) que, si no, quedaran ocupades durant llargs períodes, i a més, evito els efectes de l’hospitalització en el pacient.

Sovint, poden aparèixer síndromes geriàtriques (delírium, incontinència, infeccions repetitives, caigudes…). Apareixen en cascada i allarguen el procés de recuperació. Al final, es necessiten més dies per solucionar un mateix problema i això provoca el col·lapse als hospitals. És el que va passar al Regne Unit amb els anomenats bed blockers. Sabem que les recuperacions en persones de més de 65 anys són molt més llargues que en adults i joves i, a més, tenim un problema de manca de suport social.

Nosaltres tenim una experiència de més de vint anys amb unitats de convalescència, llarga estada, psicogeriatria i cures pal·liatives. Aquesta experiència és precisament una oportunitat perquè Sant Joan de Déu pugui liderar el sector de l’Atenció Intermèdia a Espanya, facilitant l’atenció especialitzada, geriàtrica i pal·liativa fora dels hospitals d’aguts. L’atenció intermèdia és un problema de present i de futur. Diferents anàlisis demostren que cada vegada serà més gran el nombre de pacients majors ingressats als hospitals i que patiran els efectes adversos de l’hospitalització. Avancem cap al problema que ja van detectar fa anys al Regne Unit amb els anomenats bed blockers, però tenim el coneixement i l’experiència per oferir una solució.

Exactament… que inclou l’atenció als més vulnerables que, en aquest cas, són la gent gran, amb malalties cròniques avançades o en situació de final de vida.

Fa uns mesos hem posat en marxa un equip al servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Boi que valora cada pacient gran i decideix si se li ingressa, se li dóna un servei d’atenció domiciliària o se’l deriva a les unitats de convalescència i llarga estada.

*Entrevista publicada a la Revista San Juan de Dios nº9.