San Juan de Dios

Cuidem de tu, en totes les etapes de la vida

,

Carta oberta: Una lliçó d’inclusió fora del programa

La setmana passada, allò que havia de ser una jornada de gaudi cultural i aprenentatge musical per a centenars d’escolars a Gran Canària es va convertir, inesperadament, en una dolorosa lliçó sobre exclusió. Durant el concert didàctic de l’Orquestra Filharmònica de Gran Canària, el narrador de l’esdeveniment va demanar a l’alumnat amb necessitats educatives especials del Colegio de Educación Especial San Juan de Dios de Las Palmas de Gran Canaria que abandonés la sala. Un gest que, més enllà de la seva forma, fou profundament discriminatori de fons.

No obstant això, el que va passar a continuació va ser, sens dubte, el més revelador i esperançador del dia: la resta dels centres educatius presents, juntament amb els seus docents i fins i tot els mateixos músics, van decidir abandonar la sala en senyal de solidaritat amb el grup exclòs. Aquest acte espontani i valent no només va interrompre el concert, sinó que va transformar un episodi d’exclusió en una poderosa lliçó d’inclusió i valors humans.

Davant aquest fet, els directors dels centres d’educació especial de Sant Joan de Déu de tota Espanya, som 8 centres que atenem més de 700 infants volem expressar el nostre més profund agraïment i admiració a aquests centres educatius, els seus equips docents i als músics que, sense dubtar-ho, es van posar del costat de la justícia, l’empatia i la veritable educació. La seva reacció va ser un exemple viu del que significa educar en valors: ensenyar amb l’exemple, defensar la dignitat de cada persona i no tolerar la discriminació sota cap circumstància.

La inclusió no és una opció, és un dret. I no es limita a les aules: ha de ser present en cada espai social, cultural i comunitari. Els infants amb discapacitat tenen tan dret com qualsevol altre a emocionar-se amb la música, a participar en activitats culturals i a ser part activa de la societat. La seva presència no és una concessió, és una riquesa.

Aquest incident, que ha estat qualificat de fet aïllat per les institucions implicades, ha de servir com a punt d’inflexió. No n’hi ha prou amb lamentar els fets: és necessari revisar protocols, formar els professionals implicats i garantir que la inclusió quedi en un principi escrit, sinó una pràctica real i quotidiana.

Als qui es van aixecar amb els nostres alumnes i van sortir amb nosaltres: gràcies. Vosaltres sí que vau entendre la partitura de la inclusió. I encara que el concert no va poder acabar, la lliçó que ens van deixar ressonarà molt més enllà de les parets de la sala Gabriel Rodó.