La trobada reclama una atenció més comunitària i menys institucionalitzada per a les persones amb trastorns mentals que han comès delictes.
El 60% de les mesures de seguretat associades a trastorns mentals encara es compleixen en hospitals psiquiàtrics penitenciaris, fet que contradiu els principis de desinstitucionalització i atenció comunitària.
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha rebut la visita de la consellera de Salut, Olga Pane, amb motiu de la cloenda de la I Jornada de Salut Mental en l’Àmbit Penitenciari, una trobada que ha reunit més de 200 experts i professionals per abordar els reptes del sistema actual i construir alternatives que promoguin una atenció integral i comunitària per a les persones amb trastorns mentals que han comès delictes. La trobada s’ha celebrat sota el lema Construint ponts cap a una atenció integral.
En el marc de la jornada, la consellera va visitar les instal·lacions del Parc Sanitari per conèixer de primera mà el funcionament dels serveis de salut mental i hospitalaris. Va poder conversar amb els professionals implicats en el model d’atenció centrada en la persona i amb les persones ateses que han iniciat un procés de recuperació i reinserció gràcies a aquest enfocament. Durant el recorregut, el germà Jesús Etayo va acompanyar la consellera i el comitè de direcció del Parc Sanitari.
Reptes i dades clau del sistema penitenciari i la salut mental
Durant la jornada de dos dies, s’han abordat qüestions com la reintegració comunitària, la prevenció del suïcidi, la perspectiva de gènere i la intervenció amb adolescents, destacant la necessitat d’una coordinació efectiva entre el sistema judicial, els serveis de salut i la comunitat. Actualment, el 50% dels joves que ingressen en centres de justícia juvenil i el 80% de les dones empresonades requereixen atenció immediata en salut mental, segons dades presentades durant la trobada.
A Catalunya, tot i disposar d’un model pioner amb unitats psiquiàtriques als centres penitenciaris de Brians 1 i 2 i programes especialitzats com el de la Unitat Terapèutica de Justícia Juvenil Els Til·lers, el 60% de les mesures de seguretat associades a delictes comesos en contextos de trastorn mental es compleixen encara en hospitals psiquiàtrics penitenciaris. Aquesta realitat, segons els experts, contradiu els principis de desinstitucionalització i reinserció i perpetua un model que prioritza la seguretat per sobre de la cura i els drets.
Una mirada de gènere i sensibilitat social
La jornada també ha posat èmfasi en la vulnerabilitat de les dones amb trastorns mentals dins del sistema penitenciari, que pateixen un quàdruple estigma —personal, social, penal i institucional— i sovint veuen invisibilitzades les seves necessitats específiques, especialment en l’àmbit de les addiccions, la maternitat i la discapacitat. En aquest sentit, les investigadores Christina Quinlan (Technological University Dublin) i Gemma Escuder (Parc Sanitari SJD) han reivindicat una mirada feminista, informada pel trauma i interseccional.
El suïcidi: una emergència també en l’entorn penitenciari
D’altra banda, s’ha alertat de la taxa de suïcidi a les presons catalanes, que el 2024 va ser de 8,1 per cada 10.000 interns, entre vuit i deu vegades superior a la de la població general. El Parc Sanitari participa en el Programa Marc de Prevenció de Suïcidis a l’àmbit penitenciari, al qual s’ha sumat recentment un pla de xoc amb mesures específiques per reforçar la prevenció, la formació i la coordinació entre equips.
Compromís amb un model de futur
Els participants a la jornada van coincidir en la necessitat de desenvolupar unitats especialitzades en entorns civils, fora de l’àmbit penitenciari, que permetin valorar i gestionar el risc sense que aquest suposi una barrera per al tractament i la reinserció. Els professionals del Parc Sanitari van defensar una atenció que combini seguretat i especialització amb un enfocament comunitari, en línia amb models que ja s’estan aplicant a països com França o el Regne Unit.
Amb més de 250 professionals i una àmplia trajectòria en l’àmbit de la salut mental penitenciària, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu es consolida com un referent a Catalunya en l’atenció integral a persones amb trastorn mental que es troben en situació de privació de llibertat. D’aquesta manera es reforça el compromís de Sant Joan de Déu amb la millora d’aquest model i amb la promoció d’un sistema més just, inclusiu i centrat en la recuperació.
