En línia amb la seva missió d’atendre les persones més vulnerables, Sant Joan de Déu Espanya ha ampliat el seu Programa de Protecció Internacional (PPI) a Múrcia, on la Fundación Jesús Abandonado ha acollit en el primer trimestre de 2025 62 persones refugiades amb una mitjana d’edat de 27 anys. Dues d’elles ja han trobat feina i no són al Programa.
Amb aquesta ampliació a Múrcia, i la suma de Burgos i Palència del passat any, en l’àmbit estatal el PPI de l’Orde Hospitalari ha passat de tenir 533 places a tenir-ne 850. Unes dades que es tradueixen en aquest primer trimestre de 2025 en l’acolliment per part de Sant Joan de Déu de 1.069 persones en el marc del PPI. Una labor que es realitza actualment en les localitats de Barcelona, Manresa, Castellbisbal, Lleó, Burgos, Palència, Aguilar de Campoo, Ciempozuelos, Valladolid, Sevilla, Motril i Donostia.
Aquest programa, finançat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, atén principalment persones procedents de l’Afganistan, Colòmbia, Veneçuela, el Perú, Síria, el Senegal i Ucraïna, entre altres nacionalitats. També acull famílies amb menors i persones amb necessitat d’atenció en l’àrea de la salut mental així com persones adultes soles, tant homes com dones.
En què consisteix el Programa de Protecció Internacional
Aquest programa té com a finalitat cobrir les necessitats bàsiques dels sol·licitants de Protecció Internacional. Són persones que s’han vist obligades a fugir de casa per la guerra, viure sota amenaça o violència, o patir greus mancances per a la seva subsistència.
A més, com que no compta amb recursos econòmics, el PPI té l’objectiu de cobrir les seves necessitats bàsiques i de fomentar la seva autonomia a través d’un itinerari individualitzat que potencia el seu creixement personal i professional.
Per a aconseguir-ho, un equip multidisciplinari de Sant Joan de Déu col·labora en l’eliminació de barreres idiomàtiques de l’espanyol a les persones acollides, fomenta la seva formació per a millorar l’ocupabilitat i facilitar-los l’accés al mercat laboral. A més, el PPI –que finança el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions– també ofereix acompanyament psicològic i jurídic. Tot això amb la finalitat de dotar als beneficiaris d’eines que els permetin aconseguir la seva independència econòmica i social.
Per a David, un dels coordinadors del PPI a Múrcia, l’objectiu “és dotar d’autonomia a aquestes persones per ajudar-les a reprendre els seus projectes de vida amb garanties.”
Durant el primer trimestre a Múrcia, el PPI ha centrat els seus esforços en la recepció i adaptació de les persones acollides. Això ha permès establir una base sòlida per a oferir, a partir d’ara, una atenció individualitzada i de qualitat.
L’enfocament multidisciplinari del programa garanteix que els itineraris siguin personalitzats, considerant les experiències de vida i necessitats específiques de cada participant. En aquest sentit, l’equip continua consolidant estratègies pedagògiques, laborals i socials per a maximitzar l’impacte positiu en la seva integració.
El viatge d’en Mussa
Un testimoni de perseverança i esperança
Em dic Mussa i fa un any vaig emprendre un viatge ple de somnis i desafiaments. Juntament amb dos amics de la meva infància, vaig deixar el meu benvolgut poble al Senegal per a buscar un futur millor a Espanya. Ara, compartim la nostra vida en el centre Jesús Abandonado, amb l’esperança d’integrar-nos i contribuir a aquesta societat que ens ha obert les portes.
Aprendre espanyol ha estat un repte, però també una oportunitat. Des de la meva arribada a Espanya, he intentat millorar cada dia, practicant amb revistes i conversant amb la gent. En només dos mesos de classes, he notat un gran canvi en el meu nivell d’espanyol. Imagino com hauria avançat si hagués tingut accés a les classes des del principi. L’educació és una eina clau per a la integració, i molts dels meus companys que no van tenir l’oportunitat d’estudiar a l’Àfrica, poden fer-ho aquí.
Espanya m’ha sorprès per la seva cultura vibrant i la seva gent solidària. Al llarg d’aquesta travessia, he conegut a persones meravelloses: professors, treballadors socials i voluntaris que ens han recolzat en el nostre procés d’inclusió. No obstant això, també ens enfrontem a la incertesa, especialment amb les reformes migratòries. Sense documents, la nostra situació es torna precària, empenyent-nos a la il·legalitat i la marginació. No volem això. Volem treballar, aportar i formar part d’aquesta societat amb dignitat. Malgrat els obstacles, mantinc l’esperança. Somnio en trobar una feina, construir una vida estable i retornar tot el que aquest país ens ha donat. No demano més que una oportunitat justa per demostrar que podem contribuir i prosperar aquí, en aquesta terra que ja sento com una nova llar.
