Tal com s’ha posat de manifest en la cinquena edició de R‑Conecta d’aquest any, Estem preparats per a la nova realitat migratòria?, la població de l’Estat ha experimentat un creixement significatiu en l’última dècada, passant dels 46,5 milions el 2016 als gairebé 50 milions aquest any. D’aquests, més del 20% han nascut a l’estranger, cosa que es tradueix en una xifra rècord de 10 milions de persones.
Amb l’objectiu d’analitzar l’impacte d’aquesta realitat migratòria, les estratègies d’integració que estan demostrant ser efectives i allò que aporta la diversitat a la societat, els centres de Sant Joan de Déu a Madrid han organitzat aquesta nova edició de R‑Conecta, en què han participat experts de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) i de la Fundació La Caixa, juntament amb professionals de Sant Joan de Déu Espanya.
La trobada va ser inaugurada per Josep Pifarré, director general de Sant Joan de Déu Espanya, qui ha recordat que “el nostre creixement demogràfic s’alimenta d’aquesta població migrant. No és cap novetat que Espanya es trobi entre els països amb la taxa de fertilitat més baixa del món (1,12 fills per dona). Els qui arriben no només contribueixen al creixement, sinó també al rejoveniment de la nostra societat i aporten de manera essencial al creixement econòmic i la sostenibilitat del nostre país. A Sant Joan de Déu Espanya entenem la migració com una oportunitat que enriqueix les nostres comunitats”.
Per la seva banda, Elena Urdaneta, directora de la Unitat Territorial III d’aquesta institució i encarregada de la cloenda, ha subratllat “la necessitat de fer trobades com aquesta, en què les persones que treballem amb col·lectius vulnerables —en aquest cas, la població migrant— ens asseguem per compartir el que fem i avançar conjuntament, generant ponts que suposin oportunitats reals en què tots hi sortim guanyant”.
Entre els ponents hi havia Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials; Marcos Febas, director de l’Àrea d’Integració Infantojuvenil i Laboral de Sant Joan de Déu Terres de Lleida; Núria Danés, directora d’Inclusió Social de la Fundació La Caixa; i Txema Serrano, coordinador estatal de Primera Acollida de CEAR.
En la seva intervenció, Salvador Maneu ha destacat que “si bé les persones que arriben al nostre país tenen gairebé sempre en ment la idea de tornar algun dia, això gairebé mai succeeix”. I és que “no migren treballadors, sempre migren persones. Per això és fonamental treballar en polítiques i programes d’integració efectius, especialment pel que fa a sanitat, educació, accés a l’habitatge i mercat laboral, generant espais i moments per al diàleg, l’harmonia en la diversitat i la comprensió mútua”.
Des de CEAR, al seu torn, alerten que “moltes persones migrants, sol·licitants d’asil i beneficiàries de protecció internacional o temporal han de superar innumerables obstacles estructurals per accedir al sistema sanitari, als serveis de salut mental i als recursos per a persones amb discapacitat a Espanya”. En el cas de la salut mental, per exemple, les vivències que hi ha darrere de moltes persones migrants, juntament amb la inestabilitat i les barreres que troben en arribar, poden desencadenar problemes com estrès o ansietat que requereixen atenció especialitzada, a la qual per a elles encara és més difícil accedir.
Integració laboral i accés a l’habitatge
Pel que fa a la integració laboral, Marcos Febas s’ha referit a les barreres que dificulten l’accés a una feina. “Les més importants continuen sent la documentació i l’idioma; per això, aquestes són dues de les nostres prioritats amb els joves migrants que arriben al nostre centre de Sant Joan de Déu Terres de Lleida”, subratlla. A més, ha explicat, “és fonamental que adquireixin formació en oficis on hi ha una demanda real de treball”. Mecànica, paleta i fusteria són alguns dels oficis que poden aprendre durant la seva estada al centre.
Després, continua, se’ls ajuda a aconseguir una feina mitjançant la col·laboració amb diverses empreses que, un cop comencen a contractar aquests joves, sovint tornen demanant més persones amb el mateix perfil.
El següent pas després d’aconseguir una feina, assenyala, és independitzar-se i accedir al seu propi habitatge. Després de l’acollida inicial en residència, aquest centre compta amb pisos propis com a solució d’habitatge intermedi fins que els joves tenen capacitat econòmica suficient per fer-se càrrec del seu propi domicili. No obstant això, adverteix Marcos Febas, “això és el més difícil, ja que, fins i tot tenint una feina estable i prou estalvis, molts propietaris rebutgen llogar un pis a una persona d’un altre país. Si truca Mohamed, el pis ja està llogat o apareix una clàusula que abans no hi era. Quan, tot seguit, truca un dels nostres educadors preguntant pel mateix pis, torna a estar disponible”.
D’entre les mil places en pisos que Sant Joan de Déu té a tot l’Estat per cobrir necessitats d’habitatge de persones vulnerables, 70 són a Lleida al servei d’aquest programa. A més, el centre actua com a intermediari entre arrendadors i joves, garantint als primers el lloguer i facilitant als segons l’accés a l’habitatge.
Professionals qualificats que no poden exercir
Tal com ha explicat Núria Danés, “les persones que arriben al nostre país tenen perfils diversos pel que fa a trajectòries i nivells de qualificació. El seu accés al mercat laboral sol veure’s condicionat per múltiples barreres, com ara la complexitat en l’homologació d’estudis, el desconeixement del mercat laboral, l’absència de xarxes professionals i, en ocasions, prejudicis en els processos de selecció. Aquesta realitat suposa una pèrdua de talent per a les empreses i un cost personal per a aquells que no poden desenvolupar el seu projecte professional”.
En aquest escenari, ha posat com a exemple el Programa Incorpora, basat en l’acompanyament personalitzat i la intermediació amb el teixit empresarial, per facilitar oportunitats laborals inclusives d’acord amb el potencial de cada persona.
Lida, colombiana de 36 anys, va arribar a Espanya fa 15 mesos amb els seus dos fills, de 11 i 16 anys, després de fugir d’amenaces de mort contra el fill gran per part de bandes del seu país d’origen. Actualment, és beneficiària de l’àrea de Solidaritat del Centro San Juan de Dios de Ciempozuelos, on rep suport a través del menjador social i ajudes destinades principalment a l’educació dels seus fills, com beques de menjador, material escolar i classes d’anglès.
La Lida és enginyera industrial de formació i té experiència en control de qualitat, però al nostre país s’enfronta a importants barreres que li impedeixen exercir la seva professió. En situació administrativa irregular, té moltes dificultats per accedir a una feina estable, optant gairebé exclusivament a treballs poc qualificats, especialment en l’àmbit de la neteja, de vegades en l’economia submergida. La manca de regularització i d’empadronament agreuja la seva situació, reflectint la realitat de moltes persones migrants qualificades que no poden desenvolupar la seva carrera malgrat la seva formació i experiència.
Ser part de la societat
La integració real arriba quan aquestes persones no només aconsegueixen autonomia i independència, sinó quan formen part activa de la societat, és a dir, quan hi participen. En aquest sentit, Marcos Febas destaca com incentiven que els joves s’involucrin en activitats de la comunitat un cop deixen enrere els centres que els han acollit. En ocasions, explica, “es converteixen en voluntaris que, des de la seva experiència, ajuden altres persones en situació de vulnerabilitat; altres vegades formen part de comissions de festes i col·laboren en l’organització”.
Des de Sant Joan de Déu Espanya també es treballa en la implementació de programes de formació per a persones migrants i en situació d’atur com a cuidadors de persones grans que pateixen soledat no desitjada. Aquest programa fa més de 15 anys que es duu a terme a Barcelona a través de la Fundació d’Atenció a la Dependència, s’ha posat en marxa més recentment en l’àmbit rural a Navarra amb el nom de Rural Domus i ja s’està implementant en altres territoris com Canàries.
