La recerca en salut mental, els reptes en prevenció i l’impacte que els falsos mites en aquest àmbit poden tenir sobre la població han estat alguns dels punts on s’ha posat el focus durant l’edició especial de l’R-Conecta que els centres de San Juan de Dios Madrid han celebrat a les portes del Dia Mundial de la Salut Mental.
El director general de San Juan de Dios España, Juan José Afonso, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a aquesta trobada, en la qual també ha participat la directora de la Unitat Territorial III d’aquesta institució, Elena Urdaneta.
Recerca i prevenció
La primera taula ha comptat amb les intervencions de la doctora Ana González-Pinto, directora científica del CIBERSAM, i de Cristina Molina, subdirectora assistencial territorial i referent en salut mental a la Província.
En la seva intervenció, la doctora González-Pinto ha destacat la importància de “la recerca en salut mental, essencial per avançar en prevenció, diagnòstic i tractament”.
Actualment, les línies de recerca més prometedores, ha subratllat, són la genètica, la interacció entre factors biològics, psicològics i psicosocials, els factors inflamatoris i altres biomarcadors. “L’estudi de les malalties mentals és molt complex, més que el de les malalties que afecten altres òrgans. El cervell és un òrgan plàstic i modelable per l’ambient, i conèixer aquests mecanismes complexos no és gens fàcil”; tanmateix, ha afegit, “els avenços tecnològics ens estan ajudant a valorar millor les àrees cerebrals i els circuits que poden estar relacionats amb la malaltia mental”.
Gràcies a la recerca realitzada els darrers anys, ha remarcat, “no només hem canviat la manera d’abordar el tractament de les malalties mentals, sinó que avancem cap a models que permeten anticipar-nos a la seva aparició i incorporar-hi estratègies preventives”.
Els estudis que s’han dut a terme fins ara en prevenció, afegia la directora del CIBERSAM, han demostrat com, per exemple, l’exercici físic millora no només la salut cardiovascular sinó també els símptomes de depressió en pacients amb trastorn bipolar; que les teràpies de deshabituació del cànnabis milloren les recaigudes i la funcionalitat en pacients amb psicosi; o que la promoció de la salut mental a les escoles disminueix l’aparició de trastorns mentals.
Precisament, Cristina Molina posava com a exemple el programa Henka, impulsat per Sant Joan de Déu en escoles de diverses comunitats autònomes com Madrid i Barcelona, on va començar, i pel qual ja han passat milers de professors, adolescents i famílies. “Programes com aquest –ha subratllat Cristina Molina– ens mostren que invertir en prevenció té un impacte molt positiu. I és que els joves que han participat en el programa s’enfronten a les situacions adverses d’una altra manera perquè, gràcies a les eines que han adquirit, són capaços de gestionar la frustració.”
Per contribuir a la recerca en salut mental, Sant Joan de Déu va inaugurar l’any 2024 el RISE Center, un nou Centre de Recerca i Innovació en Salut Emocional de 3.000 m² equipat amb tecnologia avançada al Parc Sanitari SJD a Sant Boi de Llobregat. Aquest centre acull 200 investigadors de Sant Joan de Déu i d’altres institucions europees, que treballen en més de 160 projectes de salut mental per millorar la qualitat de vida dels pacients.
Reptes en salut mental
La recerca és, segons Molina, un dels grans reptes, però no l’únic. “La salut mental ha d’estar present en totes les polítiques; no és només una qüestió de política sanitària, i cal implicar també sectors com l’educatiu, el laboral, el social, la cultura i l’oci… fins i tot el disseny de les ciutats i les infraestructures ha de tenir en compte la salut mental per construir ciutats saludables i espais humanitzats.”
Així mateix, ha afegit, “és necessari capacitar altres professionals no sanitaris, com ara els docents, en la promoció del benestar emocional, la prevenció i la detecció precoç de problemes d’aquest tipus; treballar la salut mental de col·lectius que, a més, presenten altres vulnerabilitats com poden ser el sensellarisme, la discapacitat o la soledat no desitjada, especialment entre els joves i la població gran; i fer partícip la persona en la presa de decisions en salut mental i comprometre’ns amb els seus drets, perquè d’això se’n parla molt però, en la pràctica, encara queda camí per recórrer.”
Des de San Juan de Dios España, entitat de referència en salut mental al país, es presta una atenció especial a aquests col·lectius en què conflueixen diverses vulnerabilitats. Entre els projectes recents posats en marxa hi ha, per exemple, Errondo Gure Etxea, a Sant Sebastià, un centre concebut específicament per a persones sense llar amb problemes de salut mental, o Acompanya’m, adreçat a infants i joves amb elevada vulnerabilitat familiar i social a Catalunya.
Falses creences: un «malson»
La segona taula rodona ha posat el focus en els falsos mites en salut mental i en l’impacte que aquests poden tenir en la societat, contribuint a l’estigmatització i al temor.
Com ha explicat Mónica Fidelis, project manager de SOM Salut Mental 360, els falsos mites o bulos són aquelles notícies falses que es creen deliberadament atenent, generalment, a interessos concrets que, segons ha detallat, “solen ser polítics, econòmics o ideològics”. Actualment, ha assenyalat, “són un autèntic malson per la rapidesa i facilitat amb què es difonen a les xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània, i el seu impacte és nefast tant en la població general —ja que alimenten la desinformació i la confusió— com en les persones que tenen algun problema de salut mental, perquè contribueixen, entre altres coses, a la seva estigmatització.”
A VerificaRTVE treballen recopilant i desmuntant aquestes falsedats. María Navarro, periodista d’aquest servei, explica que “si bé els bulos en salut mental no són els que més rebem, sí que són dels més necessaris de verificar, a causa de l’impacte que poden tenir en la població”. A més, ha afegit, “malauradament, la mentida circula més ràpid que la veritat”.
Entre els bulos més estesos i contra el qual fa més temps que es lluita, ha explicat, hi ha el que vincula l’autisme amb determinades vacunes. Malgrat haver passat 20 anys i haver-se demostrat que va sorgir a partir d’un estudi falsejat amb 12 infants, el fals mite encara continua circulant avui dia.
Per a María Navarro, “una de les claus per combatre la desinformació és l’alfabetització mediàtica, que la societat disposi de les eines necessàries per enfrontar-se als continguts desinformatius amb què es troba en el seu dia a dia”. En aquest sentit, els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental.
Plataformes com SOM Salut Mental 360, impulsada per Sant Joan de Déu, també persegueixen aquest objectiu, i ho fan mitjançant la divulgació d’informació rigorosa, basada en l’evidència científica, i l’apoderament de les persones que presenten algun problema de salut mental. Cada any, aquesta plataforma rep la visita de 1,6 milions de persones.
Pel que fa a les accions que tenen més impacte per desmuntar falsos mites, Mónica Fidelis ho té clar: els testimonis. “L’experiència pròpia destrueix tots els mites.”
“Històries per a connectar”
Per aquest motiu, com en edicions anteriors, R-Conecta ha comptat amb un d’aquests testimonis tan importants per contribuir a desestigmatitzar els problemes de salut mental, perquè aquests, com ha compartit l’Esther —atesa a la Clínica Nuestra Señora de la Paz de Madrid—, poden afectar-nos a tots.
L’Esther va conversar amb el doctor Álvaro Pico, director mèdic i psiquiatre de la Clínica Nuestra Señora de la Paz i del Centro San Juan de Dios de Ciempozuelos, sobre quins factors poden portar una persona a l’intent de suïcidi i la importància de la intervenció precoç d’especialistes en aquest camp per restablir el benestar emocional i la salut mental en aquests casos.
