Atenció intermèdia

Feliciana: el que de veritat importa

Juan José Afonso, director general de centres Sant Joan de Déu Espanya

Quan una persona gran, algú amb una patologia crònica o que ja s’enfronta a l’etapa final de la vida ingressa en un hospital, generalment, no està en el dispositiu adequat. L’Atenció Intermèdia és una alternativa a l’hospitalització convencional per als qui necessiten de cures pal·liatives o geriàtriques personalitzades, o una rehabilitació que no els faci sortir del seu contexte habitual, on es troben segurs i còmodes.

Fa uns quants dies em van explicar la història de la Feliciana, una senyora de 74 anys, vídua i amb un fill que viu lluny, fora d’Espanya. A causa de la seva artritis, pateix crisis recurrents i algun veí del seu bloc la porta a urgències. L’última vegada que li va passar va ser el mes de setembre. Està farta, perquè cada cop que pateix una recaiguda, sap que el trasllat a l’hospital es traduirà en setmanes d’hospitalització, cosa que la desorienta molt. A més, l’última vegada va caure, perquè no està habituada a aquells espais i va ensopegar a la pròpia habitació. Radiografies, immobilització del braç dret. Ajuda per menjar, dutxar-se, pentinar-se… Un suplici afegit a un altre trastorn, el d’estar ingressada.

Igual que l’equitat no és donar a tothom el mateix, sinó allò que cadascú necessita, des del sector sanitari al que representem ens haurem de plantejar si l’atenció, els dispositius i els recursos que posem a disposició dels nostres pacients responen, fidelment, a les necessitats que ens plantegen. Perquè moltes vegades projectem espais que pretenem polivalents, dotem de recursos a l’engròs, o dissenyem circuits d’atenció generals sense adonar-nos que no podem atendre persones tenint en compte criteris feixucs i estàtics que serveixin per a tot; sinó des d’una perspectiva individualitzada, que ens permeti adequar una resposta assistencial a cada necessitat sanitària.

En el cas de pacients d’edat avançada, amb patologies associades o amb malalties incurables i de mal pronòstic, l’hospitalització pot no ser l’opció més recomanable. Allargar els ingressos hospitalaris implica implicar experièncias vitals més difícils.

Un hospital no era, probablement, el millor lloc per atendre la Feliciana. Quan una persona gran, algú amb una patologia crònica o que ja s’enfronta a l’etapa final de la vida ingressa a un hospital, generalment, no és el dispositiu adequat. I no ho està perquè, en qualsevol de les tres situacions que exposo, aquestes persones requereixen una recuperació més llarga que la resta de pacients, cosa que implica una hospitalització també més llarga que, alhora, comporta l’aparició d’efectes adversos associats a aquesta hospitalització. Generalment, pel perfil d’aquests pacients, persones d’edat, amb patologies associades, o amb malalties incurables de mal pronòstic, pateixen síndromes com el delírium, les caigudes, les infeccions, etc., que encara allarguen més els seus ingressos i els fa passar un pitjor tràngol. I un pacient que, a més, es troba en aquesta situació de malaltia, mai no hauria de passar per una cosa així.

Als gestors de la salut, pública o privada, ens toca protegir la fragilitat, estar atents i vigilants i no permetre que la Feliciana i moltes altres persones com ella hagin d’afrontar més situacions d’aquest tipus, que es resoldrien amb una àrea d’especialització que té nom i categorització, especialment a Sant Joan de Déu, i que és Atenció Intermèdia.

L’Atenció Intermèdia és una alternativa a l’hospitalizació convencional pensada per a persones que, en molts casos, no requereixen tecnologies avançades, si no més aviat puguin recuperar-se i sobreposar-se amb atenció personalitzada des de casa seva.

Es tracta d’una alternativa a l’hospitalització convencional pensada per a aquestes persones que en molts casos no necessiten sofisticades tecnologies, ni els recursos i els mitjans diagnòstics que trobem en un hospital. Sí que necessiten recuperar-se i sobreposar-se, però amb una atenció personalitzada, potser a les seves llars o a la residència on visquin o unitats de convalescència. Necessiten cures pal·liatives o geriàtriques, personalitzades, o una rehabilitació que no les faci sortir del seu context habitual, on es troben segures i còmodes.

Aquesta és l’Atenció Intermèdia que Sant Joan de Déu vol liderar ara a Espanya i per la qual comencen a apostar algunes administracions públiques, per una millor qualitat de vida d’aquest sector de la població que creix ràpidament i que cada cop és més gran. Conjuntament amb aquest nou enfocament per a l’atenció més prolongada, aconseguirem disposar de llits, de recursos i d’agendes per a pacients que requereixin tractament als nostres hospitals amb provada capacitat resolutiva per a problemes aguts i complexos. Pacients que en molts casos han d’esperar i no ho haurien de fer.

Un cop més, es tracta que veiem cada persona, cadascuna, sense traços gruixuts, sense generalitzacions, adaptant els recursos i la medicina, humanitzant-la, posant al centre el pacient i les seves circumstàncies, i no les de sistemes sobre els que hem de fer una revisió, perquè poden despersonalitzar aquesta atenció.

Amb l’Atenció Intermèdia es prevenen els efectes negatius associats a llargues hospitalizacions, alhora que s’alliberen llits hospitalaris per aquelles persones que realment els necessiten.

A Sant Joan de Déu hem promogut ja fa un temps el pas de l’atenció sociosanitària tradicional cap a l’Atenció Intermèdia en diverses Comunitats en col·laboració amb els governs autonòmics. És a dir, passar que el pacient gran o crònic sigui ingressat a un hospital a ser atès en el seu context; evitant que rebi una atenció fragmentada i promovent que aquesta sigui integral; permetent que la convalescència sigui més ràpida i amable; evitant que el pacient pateixi els efectes derivats d’una hospitalització llarga; i permetent alliberar llits per a aquelles persones que sí que les necessiten.

Tant de bo, entre tots, aconseguim que aquest model s’estengui en poc temps per tot Espanya a través de les administracions públiques competents. Només es tracta de posar el focus en allò que de veritat importa.

*La versió original d’aquest article s’ha publicat a l’anuari de ISanidad 2023.