La mirada de Sant Joan de Déu
La Manuela és gran i viu sola. Té una filla, la Laura –ara mateix, la seva única alegria- però, es veuen poc; sempre està enfeinada amb la nova feina.
La seva salut és la d’una persona de certa edat, amb les seves xacres i malestars. No es mou com abans. Li encantava fer llargues passejades pel parc de prop de casa seva, però ara li costa baixar les escales, es cansa fàcilment i s’avorreix fins i tot d’estar cansada. Menja d’aquella manera, molts dies el que troba, el més còmode, al cap i a la fi… per ella sola…
La Manuela és aquella persona que tots tenim a prop. Una mare o un pare, un amic o amiga, un veí o veïna… del qual ens preocupem quan li passa alguna cosa, però no quan creiem que no li passa res…
Ens preocupem si es trenca un maluc i cal que l’operin, però convertim en rutina el fet que per a recuperar-se hagi d’estar mesos anant a rehabilitació.
Ens amoïna si un mes es retarda en el pagament del lloguer, però no de si la pensió li dona per a menjar sa diàriament. Si la veiem trista ens amoïna, però no si fa temps que no la veiem riure amb ganes.
Potser hem de canviar la nostra manera de mirar
L’Ana té la mirada de Sant Joan de Déu. Una manera de veure que va més enllà del que és aparent, que veu la persona en el seu conjunt, que es deté a observar cada detall i ens dona pistes sobre quines són les seves necessitats, anhels, inquietuds i problemes. Una manera de veure que no es deixa portar pels prejudicis, que analitza sense estigmatitzar ni discriminar a ningú, perquè el seu objectiu no és un altre que ajudar a qui ho necessita. Una manera holística de mirar.
Una vella manera de mirar sota un nou enfocament: “La continuïtat socioassistencial”
Des de Sant Joan de Déu Espanya volem cridar l’atenció de tots els agents socials, de salut i l’Administració Pública per repensar el model d’atenció en el seu conjunt i adequar-lo a les necessitats d’avui, de cada persona, de cada Manuela. Per a això, estem convençuts que hem de canviar la forma en què mirem perquè només així podrem atendre realment aquestes necessitats, procurant la coordinació entre l’Atenció Primària i l’hospitalària amb altres dispositius socials.
D’això en diem “continuïtat socioassistencial” i creiem que és el que toca fer avui.
T’hi sumes?
Acompayar la vulnerabilitat
A Sant Joan de Déu creiem que és urgent evolucionar els models d’atenció sanitària i social cap a un sistema de continuïtat socioassistencial amb la persona en el centre.
Juan José Afonso, director general de centres Sant Joan de Déu Espanya
L’única mirada possible
Miquel Pons, subgerent i director mèdic de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, i Joan Benach, catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.
L’atenció del futur uneix allò social i assistencial
