Joves, dones i persones amb problemes de salut mental: les noves cares del sensellarisme

23 November 2023

El sensellarisme és una realitat social que s’ha representat tradicionalment a l’imaginari col·lectiu com un problema protagonitzat per homes de mitjana edat, sovint vinculats a la dependència de substàncies com drogues o alcohol. Tot i que avui dia, el perfil de les persones en situació de sense llar va més enllà d’aquesta imatge estereotipada i està relacionat amb diversos factors socials que contribueixen a la desprotecció i vulnerabilitat, com són la precarietat en l’ocupació juvenil, la discriminació i violència de gènere i els problemes de salut mental.

L’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu ha observat un increment notable en l’atenció a joves sense llar, és a dir, persones menors de 30 anys en situació de vulnerabilitat. Aquest augment s’alinea amb els resultats de l’Enquesta sobre Persones Sense Llar 2022, publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que indica un increment del 36% en el sensellarisme juvenil des del 2012.

El coordinador de l’àmbit Social de Sant Joan de Déu a Espanya, Salvador Maneu, explica que “ens trobem davant d’uns indicadors alarmants, ja que es tracta de realitats emergents que no podem qualificar de transitòries, perquè estem constatant un increment constant de joves que necessiten recursos residencials, entre molts altres, per poder afrontar el futur. Darrere d’aquestes realitats trobem una situació de precarietat laboral, un increment insostenible del preu de lloguer i una manca de xarxa social sobre les que, institucions i administracions públiques, hem de fer una profunda reflexió i acordar un pacte nacional d’ampli espectre que tapi aquesta hemorràgia social i ofereixi solucions estructurals més eficients”.


Ens enfrontem a indicadors preocupants que reflecteixen realitats emergents persistents, especialment un augment constant de joves que requereixen recursos residencials d’altres suports per afrontar el seu futur

Davant aquesta problemàtica, FACIAM, una xarxa solidària formada per 11 entitats que pretenen incrementar l’impacte social en aquest àmbit i de la qual forma part Sant Joan de Déu, ha decidit apostar pel projecte Futuro&Co. Aquest és un projecte innovador d’acompanyament per a joves entre els 18 i 29 anys amb l’objectiu de transformar una situació de vulnerabilitat en una oportunitat de futur. A través de Futur&Co, aquests joves tenen accés a un habitatge des del qual treballaran els objectius que ells mateixos, amb l’acompanyament de professionals, s’hagin proposat per projectar el seu futur. Dins la xarxa FACIAM, són quatre els centres de l’Orde Hospitalari que en formen part: l’Albergue San Juan de Dios i el de Santa María de la Paz a Madrid, Sant Joan de Déu València i Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona.

A més, l’augment del sensellarisme juvenil és una realitat que s’està donant a tot el territori espanyol. Des del Centro de Acogida San Juan de Dios de Málaga, adverteixen un repunt de l’arribada de joves, menors de 33 anys, a aquest dispositiu en el darrer any. Una cosa semblant passa als Servicios Sociales San Juan de Dios de Sevilla, on l’oferta de serveis abasta el menjador social, el servei d’higiene o el treball social, i també han detectat un increment de joves que sol·licita l’accés a aquests serveis.

Les dones en situació de sense llar constitueixen un dels grups més vulnerables, ja que, en la majoria de casos, experimenten una triple marginació: per trobar-se sense llar, per ser dones i per ser víctimes de violència. Tot i que el nombre de dones que dormen al carrer és significativament menor en comparació amb els homes, aquesta xifra ha experimentat un augment notable, com evidencien l’ocupació dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

Al Centro de Acogida San Juan de Dios de Málaga, s’observa un increment significatiu en el nombre d’usuaris dels serveis de dutxa i bugaderia, superant més del doble la xifra registrada fa només un any. A Barcelona, ​​la presència de dones als recursos residencials de durada mitjana i perllongada ha experimentat un augment destacat, representant actualment el 25% de les persones ateses.

És necessari un acompanyament i recursos estables basats en la perspectiva de gènere, tenint presents els factors interseccionals que agreugen la situació de vulnerabilitat de les dones en situació de sensellar

Tot i així, hi ha una absència de dades sobre les dones que es troben en situació de sensellarisme però que no viuen al carrer, per la qual cosa es tracta d’una realitat latent, però que es troba oculta. “Les dones sense llar estan invisibilitzades. El femení és un sensellarisme amb particularitats, ja que a aquesta situació cal sumar-hi que moltes han patit abusos, violència de gènere, tenen por de perdre la custòdia dels seus fills…”, apunta Salvador Maneu. El 60% de les usuàries ateses al Centre Residencial d’Inclusió La Llavor de Barcelona, ​​dedicat específicament a dones en situació de sensellarisme, ha patit violència masclista. En aquest sentit, Maneu afegeix que “cal un acompanyament i recursos estables basats en la perspectiva de gènere, tenint presents els factors interseccionals que agreugen la situació de vulnerabilitat d’aquestes dones”.

Les persones que es troben en situació de sense llar i que, a més, presenten una patologia mental requereixen una atenció molt especialitzada i integral. Però també es dóna, cada vegada més, el fet de patir problemes de salut mental com a conseqüència del sensellarisme.

En qualsevol cas, parlem de contextos diversos i de gran complexitat que s’han de tractar sempre des d’un enfocament desinstitucionalitzador, combinant diverses tipologies de dispositius i recursos, centres de mitjana i llarga estada, consultes externes, residencial i aguts, i en la rehabilitació i la reinserció a la comunitat a través de centres especials de treball o pisos tutelats, a través dels quals puguin iniciar un projecte d’independència i integració social i laboral.

En aquest sentit, a principis de 2023 s’obre el Centro Errondo Gure Etxea a l’Hospital San Juan de Dios de San Sebastián, un centre innovador destinat a l’atenció integral de persones sense llar i amb problemes de salut mental. Les instal·lacions tenen una llar residencial de 30 places, que inclou una unitat independent per a dones en situació d’exclusió severa, a més d’un centre de dia amb 24 places. Aquest dispositiu ofereix cobertura sociosanitària i en salut mental a persones sense llar i amb greus deterioraments de caràcter personal, relacional i de salut, així com suports destinats a promoure la seva inclusió i la seva autonomia personal.

A més, Sant Joan de Déu va posar en marxa a Catalunya una llar residència per a persones sense llar amb trastorn mental el 2015 amb 30 places a Lleida, i al Parc Sanitari SJD fa més de 15 anys que funciona el programa ESMES, adreçat a persones amb trastorn mental greu que viuen al carrer o als centres residencials propis de Sant Joan de Déu o de la xarxa d’atenció específica.

En l’àmbit de l’atenció social, al 2022 Sant Joan de Déu va atendre 200.798 persones de les quals 3.792 van ser persones en situació de sensellarisme. Per oferir una resposta adequada a les necessitats d’aquest col·lectiu, Sant Joan de Déu compta amb 26 centres de caràcter social, entre els quals s’ofereixen recursos molt diferents: des de menjadors fins a economats socials passant per centres residencials d’inclusió i centres especials d’ocupació.

D’aquests, dotze són centres residencials i habitatges que ofereixen 2.056 places d’allotjament repartides per Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia, Illes Balears, Comunitat Valenciana i País Basc.