La institució llança una campanya en què convida els agents socials, sanitaris i l’Administració pública a assolir un consens per transformar el sistema
«La mirada de Sant Joan de Déu» és la nova campanya que Sant Joan de Déu Espanya acaba de publicar amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre l’actual model sociosanitari, un model avui caduc, atrapat en la inèrcia, i cridat a evolucionar si realment vol adaptar-se a les necessitats d’una societat que ha canviat radicalment en els darrers anys.
L’envelliment de la població, els problemes creixents relacionats amb el benestar emocional i la salut mental, les dificultats d’accés a l’habitatge i el sensellarisme, que afecta cada cop més persones amb perfils que escapen de l’imaginari col·lectiu, la discapacitat en les diferents etapes de la vida o l’atenció a la infància i l’adolescència, que tenen poc a veure amb les de generacions passades, dibuixen una societat molt diferent d’aquella per a la qual el nostre sistema sociosanitari va ser dissenyat.
Totes aquestes situacions, adverteix el director general de Sant Joan de Déu Espanya, Juan José Afonso, «no són excloents i cada dia als nostres centres veiem com moltes d’elles coexisteixen en una mateixa persona, generant i agreujant la seva vulnerabilitat, amb un clar impacte en la seva salut i una disminució de la qualitat de vida. Gent gran amb discapacitat, persones sense llar amb problemes de salut mental, migrants que depenen de la seva integració en la nostra societat… situacions que van més enllà de l’assistència sanitària sense ser alienes a aquesta necessitat i que exigeixen que fem un pas més cap a una atenció centrada no només en el pacient, sinó en la persona».
D’altra banda, hi ha una sèrie d’espais que actualment no estan coberts pel sistema, espais en terra de ningú que abans cobria la mateixa família i que avui han quedat desatesos. Un exemple seria el d’un pacient gran ingressat d’urgència per un procés agut. Encara que rep l’alta perquè el procés pel qual va ser ingressat s’ha resolt, presenta un alt grau de dependència i requereix atenció gairebé 24 hores. La seva família sol·licita l’ingrés en una residència. «Què passa en aquest interval de temps entre l’hospital i la residència? És un espai que actualment no està cobert, un espai que només aquells amb més recursos poden afrontar. A Sant Joan de Déu, gràcies a la nostra àmplia xarxa de dispositius socials i sanitaris, estem preparats per cobrir-lo, garantint l’assistència durant tot el procés, i en aquest sentit estem oberts a ampliar la nostra col·laboració amb l’Administració i respondre així a una necessitat avui no resolta», assenyala Afonso.
Obligar les persones a adaptar-se al sistema, sosté, no té sentit: «És el sistema el que s’ha d’adaptar a les persones i a les seves necessitats, i això és una tasca d’organitzacions com la nostra, Sant Joan de Déu, juntament amb altres agents i institucions socials i sanitàries implicades, els seus professionals i, per descomptat, l’Administració, que ha de fer un esforç per canviar el enfocament, ampliar la visió i analitzar si els recursos que destina són els adequats o si s’haurien de reorganitzar d’una altra manera perquè aquest model evolucioni i s’adapti a la realitat actual. És qüestió de sensibilitat, voluntat i compromís».
Plataforma de continuïtat socioassistencial
Per a això, és fonamental la coordinació entre nivells assistencials com l’hospitalari i l’Atenció Primària, però també amb altres tipus de dispositius amb una clara vocació social, en el que podria anomenar-se una plataforma de continuïtat socioassistencial.
Sant Joan de Déu compta a Espanya amb 80 dispositius, dels quals una vintena són hospitals, mentre que la resta cobreixen altres necessitats associades precisament a aquestes vulnerabilitats, noves i creixents, que no són alienes a la salut i en les quals intervenen multitud de determinants socials. Residències i altres solucions habitacionals per a gent gran, centres d’ocupació per a persones amb discapacitat i/o problemes de salut mental, dispositius d’emergència per a l’atenció a persones migrants, albergs dirigits a aquells que d’una altra manera viurien al carrer o escoles d’educació especial són només alguns exemples de la xarxa que Sant Joan de Déu té distribuïda per tot Espanya.
Aquests dispositius es nodreixen, a més, dels diferents projectes que la institució duu a terme per detectar i atendre la solitud no desitjada, la integració dels col·lectius més desfavorits en la nostra societat, tant migrants com no, o l’atenció a la salut mental i el benestar emocional a totes les edats, entre d’altres.
«Que una persona arribi o no a final de mes, que una persona gran no tingui ningú que l’acompanyi i ajudi, que una persona amb discapacitat envelleixi, que un nen pateixi assetjament escolar o una exposició inadequada a determinats continguts digitals… tot això, que escapa a l’estrictament sanitari i és indetectable mitjançant una anàlisi de sang o una ressonància, no ens pot ser aliè. De fet, és de sentit comú que ho tinguem en compte, que veiem la persona en el seu conjunt i de manera coordinada entre professionals per donar-li la millor solució possible i anticipar-nos, en la mesura del possible, a un deteriorament davant del qual després pot ser massa tard», afegeix Afonso.
«Fa anys que parlem de posar el pacient al centre del sistema i de treballar per garantir la continuïtat assistencial, però aquest enfocament avui resulta insuficient. Ens hem de replantejar el model perquè sigui la persona qui estigui al centre i evolucionem cap a la continuïtat, per descomptat, però la continuïtat socioassistencial, atenent la persona i els seus determinants socials en conjunt», remarca.
La campanya, una crida d’atenció
«La mirada de Sant Joan de Déu» és la campanya amb què aquesta institució fa una crida d’atenció per posar el focus en tot allò que envolta la persona i trencar així amb el concepte de pacient com a entitat aïllada.
El vídeo d’aquesta campanya té com a protagonista la Manuela, una dona gran que viu sola, amb problemes de mobilitat i una pensió petita, per a qui la pujada de la llum, el preu del peix, pujar i baixar escales per anar al mercat o posar-se a cuinar són obstacles reals en el seu dia a dia. “Hem triat aquest perfil perquè és un clar exemple de com la qualitat de vida d’una persona es veu condicionada per la seva salut, però també per molts altres determinants, i tots tenen relació entre si”, subratlla Afonso.
Si la Manuela tingués una bona pensió i no estigués sola, potser podria menjar més peix fresc i la seva salut milloraria, amb la qual cosa també podria no tenir problemes per baixar les escales, anar al mercat i tornar a cuinar. “Estem convençuts que aquells qui vegin aquesta campanya trobaran almenys una Manuela en el seu entorn, encara que no volem quedar-nos només en l’exemple, ja que entenem que aquesta manera de mirar per la qual advocam a Sant Joan de Déu s’ha d’estendre a totes les persones, independentment de la seva edat i situació, com ens demostra l’experiència en el dia a dia dels nostres centres”, conclou.
“És qüestió de voluntat i compromís i requereix una reflexió profunda per part de tots els agents implicats, aquells que, com nosaltres, prestem els serveis i podem connectar la part social i la sanitària, i l’Administració, encarregada de gestionar els recursos públics per atendre les veritables necessitats de la societat actual”, conclou.
