Gmà. Pascual Piles, fidel servidor de Sant Joan de Déu

Profund coneixedor de la figura de Sant Joan de Déu i fidel transmissor dels valors de l’Orde. Un Germà accessible, carismàtic, reflexiu i acollidor. Així era el Gmà. Pascual Piles, que amb 56 anys de professió religiosa, va morir el passat 29 de desembre de 2021 als 77 anys a la residència de Germans Grans de l’Hospital Sant Joan de Déu de Saragossa.


Un home proper, savi i acollidor, enamorat de la seva vocació de Germà de Sant Joan de Déu

Article escrit pel Germà Joaquim Erra i Mas

1er Conseller. Curia General Roma

Va néixer a Benifaió (València) el 8 de setembre del 1944. Quan va acabar el batxillerat, buscava la manera de viure la fe des del servei als altres, des de la sensibilitat pels més necessitats, malalts… Va entrar a l’Orde el 1965 i va viure amb una gran convicció la seva vocació hospitalària. Acollidor i atent. Era molt notòria la seva capacitat de relació, de diàleg, d’acollir les realitats de les persones, essent sempre molt respectuós i comprensiu. Un home de Déu amb una gran maduresa humana.

Era una persona intel·ligent i amb inquietuds. Es va formar en diferents àmbits (infermeria, teologia, filosofia i psicologia) i va estar disponible per assumir diverses responsabilitats dintre de l’Orde. Durant un temps com a formador de Germans i més endavant en temes de govern. Va formar part de consells provincials i generals de l’Orde. Va ser elegit Provincial en vàries ocasions i durant dotze anys va ocupar el lloc de Superior General de l’Orde.

Els últims anys va conviure amb la malaltia a la Comunitat de Germans de Saragossa, on va morir el 28 de desembre del 2021, a l’edat de 77 anys i 56 de professió religiosa.

Sempre va considerar les persones per sobre de les seves circumstàncies, defensor de la dignitat humana, respectuós amb tots els estils de vida i creences

Les expressions de reconeixement i agraïment a la seva persona i a la seva tasca han estat moltíssimes i procedents de tot el món. Des del seu tarannà de proximitat i amb la seva capacitat de relació, havia visitat i entrat en contacte amb totes el comunitats existents de l’Orde quan ell n’era el Superior General. Una aproximació als Germans, però també a moltíssims col·laboradors (professionals, voluntaris…) que aquests dies el recorden. Un mestre de l’hospitalitat.

Ell va aprofundir en la vida de Sant Joan de Déu, sobretot a partir de les seves cartes. Va impulsar l’estudi i la difusió de la seva espiritualitat. Des del seu ministeri sacerdotal era vertaderament un gran predicador de la figura de Joan de Déu. Una predicació que es feia visible en la seva vida. Com Joan de Déu, era acollidor amb tothom. Les persones per ell eren sempre considerades per damunt de les seves circumstàncies, defensor de la dignitat humana, respectuós amb tots els estils de vida i creences. Una visió universal i inclusiva, molt coherent amb el missatge de l’hospitalitat.

Una persona que va acompanyar tot allò que fos impuls i innovació. Gaudia amb els nous projectes i iniciatives que sorgien a l’Orde. Agraïa i confiava en les iniciatives dels Germans, dels professionals i dels directius de l’Orde. 

Amb satisfacció donava suport i impulsava tot el que fos difusió d’expressions d’hospitalitat. Defugia el pessimisme i des del saber-se en una història de salvació guiada per Déu, mantenia sempre un somriure. Era amic de la festa i de les celebracions. Una persona de mentalitat i de caràcter obert que, com ressalten alguns col·laboradors, feia fàcil poder descobrir el Do de l’hospitalitat.

Des de l’exercici de la responsabilitat de govern, va promoure sempre la incorporació i la delegació de funcions directives a laics. Una línia que sempre va afavorir des de la visió d’una Orde amb una presència notòria de laics, amb tota la seva pluralitat. Sempre va mantenir que es pot viure l’hospitalitat de Joan de Déu arribant-hi des d’opcions de vida i motivacions diverses, que conflueixen en la identificació i vivència de l’hospitalitat.

Sempre va mantenir que es pot viure l’hospitalitat de Joan de Déu arribant-hi des d’opcions de vida i motivacions diverses, que conflueixen en la identificació i vivència de l’hospitalitat.

El Gmà. Pascual estimava l’Església i s’hi sentia compromès. Gaudia dels espais de trobada intercongregacionals, s’interessava per fer costat i ajudar, quan era possible, a altres grups o congregacions. Va treballar i es va esforçar per afavorir una pastoral de la salut i unes orientacions ètiques, que responguessin a la realitat i a les necessitats de les persones. La seva mentalitat oberta ajudava a emprendre nous reptes, arriscar per crear futur… Era una persona d’una gran talla espiritual. Això li va permetre encarar situacions de dificultat, pròpies de la vida de les persones i de les Institucions, amb serenitat, compromís i esperança.

Era una persona d’una gran talla espiritual. Això li va permetre encarar situacions de dificultat, pròpies de la vida de les persones i de les Institucions, amb serenitat, compromís i esperança.

Avui som molts i per tot el món, qui el recordem amb un profund agraïment, amb reconeixement i acollint la seva vida com un gran ensenyament. Gràcies, Pascual. La teva petjada hospitalària, d’entrega propera i generosa és ja un do rebut per sempre. Gràcies i descansa en la pau de Déu.

https://youtu.be/1MsWoO7heII

SOLIDARITAT

Ens ajudes a ajudar?


La teva ajuda es presta des dels 80 centres de Sant Joan de Déu repartits per la geografia espanyola, i per això, et demanem que ens facilitis el teu codi postal, per poder remetre’t a l’Obra Social més propera a la teva zona.