Des que va començar la invasió de Rússia fa més de tres anys i mig, Sant Joan de Déu ha atès 57.500 persones refugiades a Ucraïna, la majoria dones amb infants i adolescents o persones grans que han fugit del front de guerra.
L’Orde Hospitalari, que compta amb un centre sociosanitari a Drohobich, a la regió occidental del país, presta ajuda material, sanitària i suport emocional gràcies a la col·laboració de la mateixa institució a escala internacional, i que ascendeix a més d’1.200.000 euros. A Espanya, on Sant Joan de Déu ha recaptat 403.000 euros, la campanya es coordina des del departament de Cooperació Internacional.
Amb aquests fons s’han pogut enviar i repartir més de 50 tones de materials de primera necessitat com aliments, medicines i productes d’higiene, beneficiant a la població en situació de vulnerabilitat, a més d’haver-se distribuït generadors d’electricitat, estufes, cuines de gas i carregadors de dispositius mòbils.


No obstant això, la situació d’aquestes persones és cada vegada més difícil, tal com ha pogut comprovar sobre el terreny la delegació de Sant Joan de Déu que ha viatjat des d’Espanya aquest mes de setembre, perquè les necessitats s’han anat cronificant davant la prolongació del conflicte i la disminució dels seus recursos. És el cas d’en Nicolai, un home refugiat de 76 anys que fa un any i mig va haver d’abandonar la ciutat de Zaporíjia, una de les més castigades per la guerra, amb la seva dona.
Històries de vida truncades davant un futur incert
“Uns veïns que van decidir quedar-se em mantenen informat sobre la situació de casa nostra, que ara com ara s’ha salvat dels bombardejos” relata Nicolai des de l’Estació Social de Sant Joan de Déu a Drohobich, “però ja no ens queda res dels petits estalvis que teníem i no sabem quan podrem tornar”.
Per això, en Nicolai, un home gran que camina amb dificultat recolzat en un bastó, viu des de fa uns mesos en un alberg habilitat per a refugiats, i acudeix a l’Estació Social de Sant Joan de Déu per a rebre ajuda. Un centre que actualment atén 400 persones refugiades al mes, a més de les 100 persones grans en risc d’exclusió que reben atenció sociosanitària a domicili. Una labor que realitzen cinc treballadors socials: Ivanka i Oksana que s’encarreguen del dispositiu social, i tres germans de Sant Joan de Déu que s’ocupen de l’atenció domiciliària.

D’altra banda, el director de l’Estació Social, el germà Wawrzyniec Iwańczuk, metge i psicòleg, explica que: “Des que va començar la guerra no només atenem les necessitats bàsiques i materials de les persones refugiades, sinó que oferim acompanyament emocional i psicològic”. Tot això es realitza en coordinació amb l’Ajuntament de Drohobich, amb qui es va reunir la delegació de Sant Joan de Déu Espanya.


La delegació de Sant Joan de Déu Espanya que va viatjar a mitjan setembre a Ucraïna va estar encapçalada pel Superior Provincial, germà Amador Fernández, al qual van acompanyar el conseller i director de l’Àrea de Solidaritat, germà Moisés Martín, el director del departament de Cooperació Internacional-Juan Ciudad ONGD, Gonzalo Sales, i Adriana Castro, de l’Àrea de Comunicació Corporativa. Els quatre van estar acompanyats en tot moment pel Superior Provincial de Sant Joan de Déu a Polònia, germà Franciszek Salezy, i el conseller germà Paweł Kulka, amb qui van viatjar per terra des de Cracòvia, Polònia, fins a Ucraïna.
Sant Joan de Déu Espanya es reuneix a Drohobich, Ucraïna, amb l’alcalde i altres institucions amb les quals col·labora des de l’inici de la guerra
Els representants institucionals de Sant Joan de Déu van tenir ocasió de trobar-se amb l’alcalde de Drohobich, Tares Kuchma, i la directora de Serveis Socials, Oksana Matchyshyn. “Agraïm molt a Sant Joan de Déu que tinguin cura de les persones grans, perquè això és una gran ajuda per a nosaltres. I atès que avui centrem els nostres esforços a fer costat a les forces de defensa ucraïneses i a les persones desplaçades, el suport a favor de les persones refugiades és fonamental per a nosaltres”, va afirmar l’alcalde.

de la població de Drohobich

amb qui SJD ha col·laborat

Per al germà Amador Fernández: “Aquesta visita ens ha permès valorar d’una altra manera la realitat que es viu i tenir un contacte més directe amb la missió que desenvolupa la nostra institució per a alleujar no sols necessitats bàsiques a favor de persones refugiades en situació de vulnerabilitat, sinó per a tractar d’alleujar el patiment a través de la proximitat i l’acompanyament”.
De cara al futur, Gonzalo Sales va afirmar que “l’assistència que presta l’Orde Hospitalari a Ucraïna, amb el suport de Sant Joan de Déu Espanya, romandrà per tot el temps que duri el conflicte i també quan aquest finalitzi, perquè les seves conseqüències impactaran durant molts anys”.
Per part seva, el germà Franciszek Salezy va recalcar que “durant l’actual crisi humanitària, l’activitat de Sant Joan de Déu a Ucraïna cobra especial rellevància”. Per això, el germà Moisés afirma que, des de la institució, “tractem de donar resposta a les necessitats en tot moment”. Un enfocament que es materialitza en una intervenció molt flexible que es va adaptant al context i s’amplifica més enllà de Drohobich, com demostra l’estreta col·laboració amb el pare Mirek de la Parròquia de Sant Bartolomé, al costat del qual també es fa l’enviament periòdic d’ajuda humanitària als habitants la ciutat de Jerson, sotmesa a constants atacs.


Un compromís que es reforça
A més, des dels primers mesos del conflicte la institució manté el seu suport a l’escola-orfenat de la petita localitat muntanyenca de Dolhe, que compta amb 70 estudiants d’educació primària i secundària. Amb la visita d’aquesta delegació espanyola s’han pogut conèixer de primera mà alguns dels desafiaments futurs que a nivell social i sanitari afrontarà la població ucraïnesa, sent el col·lectiu de persones grans i l’atenció de la salut mental dos dels més prioritaris.



“La campanya ‘Emergència a Ucraïna’ que es va posar en marxa des de Sant Joan de Déu, quan va començar l’ofensiva russa, ha estat fonamental per a atendre milers de persones que passaven per situacions crítiques –va explicar Adriana Castro–, i ara hem pogut veure sobre el terreny que aquesta labor continua sent crucial en marcar una gran diferència en el seu dia a dia. Algunes persones poden continuar amb els seus tractaments mèdics, altres completen la seva cistella de la compra i moltes s’acosten per a poder parlar i sentir-se escoltades en el seu dolor”.




