Atenció intermèdia

Nofre Sans: “Sant Joan de Déu és un pont per a tractar a les persones grans amb un procés crònic”

Francisca, una pacient de perfil geriàtric, ha estat ingressada a l’Hospital Sant Joan de Déu de Palma en diferents ocasions. Dues d’elles van ser per fractures, una altra per a rebre atenció a l’Hospital de Dia i la darrera degut a la demència senil. Casualment el seu fill és en Nofre Sans, cap del serveis de prestacions i cartera de serveis al Ib-Salut (el servei de salut de les Illes Balears), sent responsable de les accions concertades (convenis singulars) d’aquest organisme públic.

Juntament amb ell dialoga el Dr. Joan Carulla, director gerent, des de l’any 2007, dels Hospitals SJD de Palma i d’Inca, i del Centre de Rehabilitació de Palma, a més del gerent de la Fundació Serveis Socials Sant Joan de Déu Mallorca. Ambdós són metges de professió, però en Joan Carulla ha centrat la seva carrera professional en la gestió, tot i que als seus inicis va treballar com a metge en Atenció Primària i Urgències. Com a gerontòleg clínic va participar a la creació i el desenvolupament del Programa “Vida als Anys” a Catalunya. També va treballar per al Servei Català de la Salut (SCS), on va ocupar diversos càrrecs de direcció i de gestió. Abans de desembarcar a Sant Joan de Déu, va ser gerent de la Regió Sanitària de Tarragona del SCS i delegat de Sanitat.

Amb molt de coneixement a les espatlles, en Joan i en Nofre debaten sobre l’atenció intermèdia, un model d’atenció que va més enllà de l’atenció sociosanitària tradicional, enfocada a persones d’edat avançada i que no es dona en la Primària ni a l’hospital d’aguts. Generalment, aquest perfil de pacients va vàries vegades a l’any a urgències dels hospitals perquè pateixen reaguditzacions recurrents derivades de la seva malaltia. Necessiten una estabilització d’aquestes crisis i moltes vegades recuperació de les seves seqüeles.

En paraules d’en Nofre, “Sant Joan de Déu és un pont per a tractar aquelles persones grans amb un procés crònic. Abans havíem d’anar a l’hospital de referència i passàvem tres dies a urgències. Era un autèntic calvari amb unes conseqüències pel pacient que podiem derivar en desorientació, al·lucinacions, etc.”. “És que els hospitals tenen tendència a centrar-se en la malaltia, no en el malalt, l’alma mater del nostre Orde Hospitalari”, li recorda el dr. Carulla, “intentes centrar-te més en la funcionalitat que en la malaltia, i treballar tot allò que pugui aportar autonomia i qualitat de vida al pacient”.

“Estic d’acord amb tu. Busques tornar a la funcionalitat més propera o semblada a la que tenies abans de patir la malaltia. A Balears tenim la sort de comptar amb aquest Hospital, que ha afavorit el desenvolupament d’un “Pla de cronicitat”. Sense ell, tindrem lògicament els hospitals d’aguts i les residències, però no són el recurs idoni per als casos dels que parlem”.

Joan Carulla: Des de Sant Joan de Déu hem apostat fort a Baleares per un tipus d’atenció especialitzada en geriatria, neurorrehabilitació i promoció de la autonomia personal

“És que un hospital intermedi o per a malalts crònics no és un calaix on colocar pacients. És el recurs especialitzat imprescindible i necessari entre l’atenció primària i l’hospitalària d’aguts. Als nostres Hospitals de SJD a Mallorca estem especialitzats en geriatria i en rehabilitació, amb una cartera de serveis molt àmplia i uns professionals molt preparats. Donem molta importància a recuperar la màxima autonomia dels nostres pacients”.

Si bé és imprescindible un model sanitari integrat, com el de les Balears, on Sant Joan de Déu forma part de la Xarxa Sanitària Pública, no totes les comunitats autònomes el visionen de la mateixa manera, “sense programes d’atenció a la cronicitat, atenció intermèdia , etc”, coincideixen tots dos interlocutors. També estan d’acord en la importància de la identificació dels pacients crònics complexos i crònics avançats i d’una ruta assistencial que garanteixi la continuïtat de cures.

“Quan jo estudiava medicina –continua parlant Nofre- em deien que la salut no és només l’absència de la malaltia, és una manera de viure. Aquest tipus dhospitals no es poden veure com hospitals per anar a morir, al contrari. Jo fa molts anys no creia a la geriatria, però m’he donat de cara. Per la meva experiència professional i personal, i amb la malaltia de la meva mare, m’he adonat de la necessitat d’aquests serveis d’atenció intermèdia especialitzats. Aquests centres i els metges i infermeres especialistes en geriatria són totalment necessaris al nostre sistema sanitari. Fa uns anys, si tenies un ictus, acabaves a casa amb una hemiplegia, ara en un hospital intermedi es minimitzen les seqüeles gràcies a una rehabilitació específica”.

Nofre Sans: Sant Joan de Déu ha afavorit que tinguem un ‘Pla de Cronicitat’ a les nsotres Illes

“El nostre Hospital és un referent en neurorehabilitació. Treballem les seqüeles d’un ictus més enllà dels primers dies. No és cert el que de vegades es diu que allò no recuperat en els primers 15 dies ja no es pot recuperar. A Sant Joan de Déu hem demostrat que es pot millorar treballant intensament més temps i per a nosaltres és un èxit que un pacient recuperi una certa autonomia a les coses importants i quotidianes del dia a dia”. “Joan, jo sempre he pensat que a les Balears tenim una meravella amb aquest Hospital de Sant Joan de Déu”. “És que hem apostat fort per això, Nofre, i l’Administració ha cregut en el nostre model”, es diuen amb complicitat tots dos interlocutors, mostrant el seu convenciment real de la importància de l’atenció intermèdia.

“Això és el futur”, conclouen.