Preguntes freqüents

Qui són els germans de Sant Joan de Déu?

Som religiosos que pertanyem a l’Orde Hospitalari, aprovat l’1 de gener de 1572 pel papa sant Pius V, que tractem de seguir a Crist a l’estil de Sant Joan de Déu, que va fundar la nostra Orde cap a la primera meitat del segle XVI a Granada. Els germans som gent normal, senzilla i humil, que gestionem centres, obres i projectes de caràcter social i sanitari, atenent milers de persones a Espanya i al món.

Què significa ser germà de Sant Joan de Déu?

Ser capaç de portar a la pràctica el carisma de l’Hospitalitat amb un estil de vida senzill, harmonitzant l’acció i la contemplació; procurant reproduir i manifestar en la seva actuació amb les persones, els gestos i actituds de benevolència i lliurament “del Crist compassiu i misericordiós de l’Evangeli”. Anunciant el Regne i creant fraternitats al servei dels pobres, malalts i necessitats.

Què fan exactament?

Amb la nostra preparació religiosa, teològica i professional, detectem noves necessitats de les persones, sovint marginades de la societat; amb la nostra manera de fer el bé, tractem d’alleujar, acompanyar, orientar i integrar a la societat a les persones que  s’acosten a nosaltres o que els mateixos germans de Sant Joan de Déu sortim a la seva cerca.

Treballem i evangelitzem en centres hospitalaris i sociosanitaris així com en centres docents com escoles d’infermeria, fisioteràpia i formació professional relacionats amb la salut i l’assistència.

On són presents?

Som presents en tots els continents, des dels primers anys del segle XVII. Anem allà on se’ns crida o allà on hem detectat una necessitat no coberta. Som presents en més de 50 països sense distinció de raça, religió o sistema polític. En el cas d’Espanya, som presents a tot el país, amb centres molt propers de totes les comunitats autònomes.

El treball dels germans és només en centres sociosanitaris o també en missions?

La tasca que desenvolupem, tant els germans com els col·laboradors, es realitza en tota mena de centres sanitaris o sociosanitaris, incloent-hi també l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual, vellesa i marginació social. Tenim especial cura de les persones que es troben en la seva etapa final de la vida. En tots els casos fem un acompanyament en el patiment i el dolor de manera humanitzada.

En ser presents en diversos països, la nostra presència es troba en nacions anomenades especialment de missió. Encara que tota presència forma part de la missió de l’Orde de Sant Joan de Déu, hi ha una dedicació especial a l’atenció de les persones afectades per la malaltia i el dolor en zones en desenvolupament. Una de les actuacions més recents ha estat en campanyes per a erradicar l’Ebola, fins i tot amb la mort d’alguns germans i col·laboradors.

Els germans de Sant Joan de Déu són sacerdots?

L’Orde Hospitalari és laical, és a dir, que no és la nostra finalitat principal ser sacerdots, sinó germans, al servei dels altres. Excepcionalment, alguns podem ser “ordenats sacerdots en Hospitalitat”. Per aquest motiu, des dels orígens de l’Orde Hospitalari, sempre hem tingut sacerdots de la mateixa institució, per a l’atenció i acompanyament espiritual i religiós de les persones ateses en els nostres centres.

Es necessita algun requisit per a ser germà?

Essencialment, cal ser una persona de fe i oració; una persona compromesa amb la causa dels pobres i marginats; sent profeta de la caritat i la solidaritat com a llenguatge; una persona acollidora i hospitalària per a poder realitzar un servei integral amb gestos de misericòrdia; un defensor de l’ésser humà i de la seva dignitat, en qualsevol situació en què es trobi; una persona en comunió amb l’Església; una persona amb capacitat de treballar en equips integradors, al costat dels treballadors i altres professionals; una persona identificada amb la vocació hospitalària i animadora del carisma de manera creativa.

A més, i, en primer lloc, ha de ser i sentir-se cridat a seguir a Crist a l’estil de Joan de Déu.

Com puc conèixer-los millor?

És molt fàcil conèixer-nos, acostant-te a algun centre de l’Orde que tinguis més a prop. Una vegada hagis contactat amb algú de nosaltres, t’acompanyarem per tal que coneguis de primera mà, tant la nostra activitat assistencial com la nostra dimensió religiosa. Els nostres centres i comunitats es caracteritzen per l’acolliment i l’Hospitalitat.

Què he de fer si vull incorporar-me a l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu?

Has de manifestar la teva inquietud a algú de nosaltres, que et podrem indicar i acompanyar en els passos a seguir, sempre que sentis la inquietud o crida a discernir el teu sentit de vida. I si ja ets un cristià compromès, ja tens part del camí recorregut.

I quin ha de ser el primer pas per a incorporar-me?

Primer, contactar amb la persona que et referim a baix, sigui per escrit, correu electrònic, telèfon o en persona. Una vegada establert el contacte estudiarem la manera més adecuada per tal que pugis avançar en aquest camí que t’oferim. I si tens experiència de convivència prèvia d’altruisme o de compromís cristià, l’aproximació et resultarà més fàcil i comprensible.

Com puc descobrir la meva vocació?

La vocació és una crida de Crist a seguir-lo. Pot aparèixer de manera instantània per una vivència o experiència íntima que sorgeix quan un ni tan sols s’ho planteja.

Altres vegades, i és el més freqüent, un detecta en si mateix unes certes inquietuds que li fan qüestionar el sentit de la seva vida. Pot manifestar-se per haver llegit alguna cosa de Sant Joan de Déu, per haver conegut a alguna persona en contacte amb l’Orde Hospitalari, per sentir misericòrdia i aproximació al món de la marginació, per desitjar servir als altres; per haver tingut experiències de fe i oració sentint que se’t crida cap a una determinada vocació religiosa, per no estar conforme i satisfet amb la teva situació personal actual, sentint que es demana una mica més de la teva vida.

El descobriment i maduració de la vocació implica un procés que es va matisant i elaborant al llarg de tota una vida. I cal saber llegir en un mateix què se li demana i, sovint necessita un acompanyament en aquest procés fins que es pren la decisió de respondre a aquesta crida que ha estat prèvia.

Ara bé, hi ha una edat a la vida que les decisions urgeixen i no es poden ajornar per més temps per a no arribar a sentir-se frustrat.