El moviment en espiral que sembla definit tot procés evolutiu ens aboca cada cert temps a crisi de diversa índole que, quan concerneixen en esdevenir històric de la humanitat, solen revestir-se d’interpretacions mil·lenaristes i apocalíptiques.
Les nostres circumstàncies actuals bé podrien encaixar dins d’aquestes coordenades, amb bona part del món anunciant catàstrofes de tota mena; alguns convidant a la responsabilitat i a la cura; uns altres invocant la segregació i la militarització; i una escassa minoria suposant en tot això -i contra tot pronòstic- la possibilitat d’un salt col·lectiu de consciència.
En mig d’aquest encreuament de lectures contradictòries sobre el sentit de la contemporaneïtat, les dades epidemiològiques alerten que les generacions més joves estan sofrint de forma especialment esquinçadora les presents característiques epocals, amb un empitjorament progressiu de la seva salut mental cada vegada de més primerenca instauració.
