Des que va començar la invasió de Rússia fa més de tres anys i mig, Sant Joan de Déu ha atès 57.500 persones refugiades a Ucraïna, sent la majoria dones amb infants i adolescents o persones grans que han fugit del front de guerra. L’Orde Hospitalari, que compta amb un centre sociosanitari a Drohobych, a la regió occidental del país, presta ajuda material, sanitària i suport emocional gràcies a la col·laboració de la pròpia institució a nivell internacional, que supera els 1.200.000 euros. A Espanya, on Sant Joan de Déu ha recaptat 403.000 euros, la campanya es coordina des del departament de Cooperació Internacional a través de Juan Ciudad ONGD.
Amb aquests fons s’han pogut enviar i repartir més de 50 tones de materials de primera necessitat com aliments, medicaments i productes d’higiene, beneficiant la població en situació de vulnerabilitat, a més de distribuir generadors d’electricitat, estufes, cuines de gas i carregadors de dispositius mòbils.
Tanmateix, la situació d’aquestes persones és cada cop més difícil, tal com ha pogut comprovar sobre el terreny la delegació de Sant Joan de Déu que ha viatjat des d’Espanya aquest mes de setembre, perquè les necessitats i mancances s’han anat cronificant davant la prolongació del conflicte. És el cas de Nicolai, un home refugiat de 76 anys que fa un any i mig va haver de marxar juntament amb la seva dona de la ciutat de Zaporíjia, una de les més castigades per la guerra.
Històries de vida truncades davant un futur incert
“Uns veïns que van decidir quedar-se m’informen sobre la situació de casa nostra, que de moment s’ha salvat dels bombardeigs”, relata Nicolai des de l’Estació Social de Sant Joan de Déu a Drohobych mentre mostra unes fotos al seu mòbil on es pot apreciar la destrucció de la seva ciutat. A més, explica que “ja no ens queda res dels petits estalvis que teníem i no sabem quan podrem tornar”.
Per això, Nicolai, un home gran que camina amb dificultat recolzat en un bastó, viu des de fa uns mesos en un alberg habilitat per a refugiats, i acudeix a l’Estació Social de Sant Joan de Déu per rebre ajuda. Un centre que actualment atén 400 persones refugiades al mes, a més de les 100 persones grans en risc d’exclusió que reben atenció sociosanitària a domicili. Una tasca que realitza l’equip sociosanitari de professionals format per germans i laics, i que inclou quatre treballadors socials, un farmacèutic i un metge-psicòleg.
D’altra banda, el director de l’Estació Social, el germà Wawrzyniec Iwańczuk, metge i psicòleg, explica: “Des que va començar la guerra no només atenem les necessitats bàsiques i materials de les persones refugiades, sinó que oferim acompanyament emocional i psicològic”. Tot això es realitza en coordinació amb l’Ajuntament de Drohobych, amb qui es va reunir la delegació de Sant Joan de Déu Espanya.
La delegació de Sant Joan de Déu Espanya que va viatjar a mitjans de setembre a Ucraïna va estar encapçalada pel Superior Provincial, germà Amador Fernández, a qui van acompanyar el Conseller i Director de l’Àrea de Solidaritat, germà Moisés Martín, el Director del departament de Cooperació Internacional-Juan Ciudad ONGD, Gonzalo Sales, i Adriana Castro, de l’Àrea de Comunicació Corporativa. Els quatre van estar acompanyats en tot moment pel Superior Provincial de Sant Joan de Déu a Polònia, germà Franciszek Salezy, i pel Conseller germà Paweł Kulka, amb qui van viatjar per terra des de Cracòvia, Polònia, fins a Ucraïna.
Sant Joan de Déu Espanya es reuneix a Drohobych, Ucraïna, amb l’alcalde i altres institucions amb les quals col·labora des de l’inici de la guerra
Els representants institucionals de Sant Joan de Déu Espanya van tenir l’oportunitat de reunir-se amb l’alcalde de Drohobych, Taras Kuchma, i la directora de Serveis Socials, Oksana Matchyshyn. “Agraïm molt a Sant Joan de Déu que cuidin les persones grans, perquè això és una gran ajuda per a nosaltres. I tenint en compte que avui centrem els nostres esforços a donar suport a les forces de defensa ucraïneses i a les persones desplaçades, el suport a favor de les persones refugiades és fonamental per a nosaltres”, va afirmar l’alcalde.
de la població de Drohobich
amb els qui SJD ha col·laborat
Per al germà Amador Fernández: “Aquesta visita ens ha permès valorar d’una altra manera la realitat que es viu allà i tenir un contacte més directe amb la missió que desenvolupa la nostra institució per alleujar no només les necessitats bàsiques de les persones refugiades en situació de vulnerabilitat, sinó també per intentar alleujar el sofriment a través de la proximitat i l’acompanyament”.
De cara al futur, Gonzalo Sales va afirmar que “L’assistència que presta l’Ordre Hospitalària a Ucraïna, amb el suport de Sant Joan de Déu Espanya, perdurarà durant tot el temps que duri el conflicte i també quan aquest finalitzi, ja que les seves conseqüències tindran impacte durant molts anys”.
Per la seva banda, el germà Franciszek Salezy va recalcar que “durant l’actual crisi humanitària, l’activitat de Sant Joan de Déu a Ucraïna adquireix una rellevància especial”. Per això, el germà Moisés afirma que, des de la institució, “Tractem de donar resposta a les necessitats en tot moment”. Un enfocament que es materialitza en una intervenció molt flexible que s’adapta al context i s’amplia més enllà de Drohobych, com demostra la estreta col·laboració amb el pare Mirek de la Parròquia de Sant Bartomeu, amb qui també es realitza l’enviament periòdic d’ajuda humanitària als habitants de la ciutat de Kherson, sotmesa a constants atacs.
Un compromís que es reforça
A més, des dels primers mesos del conflicte, la institució manté el seu suport a l’escola-orfenat de la petita localitat muntanyosa de Dolhe, que compta amb 70 estudiants d’educació primària i secundària.
Amb la visita d’aquesta delegació espanyola s’han pogut conèixer de primera mà alguns dels reptes futurs que, a nivell social i sanitari, afrontarà la població ucraïnesa, sent el col·lectiu de persones grans i l’atenció de la salut mental dos dels més prioritaris.
“La campanya ‘Emergència a Ucraïna’, que es va posar en marxa des de Sant Joan de Déu quan va començar l’ofensiva russa, ha estat fonamental per atendre milers de persones que travessaven situacions crítiques –explicà Adriana Castro–, i ara hem pogut comprovar sobre el terreny que aquesta tasca continua essent crucial, ja que marca una gran diferència en el seu dia a dia. Algunes persones poden continuar amb els seus tractaments mèdics, altres completen la seva cistella de la compra i moltes s’acosten per poder parlar i sentir-se escoltades en el seu dolor”.
