Compromesos amb la tasca de curar, acompanyar i cuidar de les persones malaltes i dels qui pateixen les conseqüències socials i econòmiques de la crisi.
1550
Mor Sant Joan de Déu i els seus primers companys es traslladen al que avui és l’Hospital de Granada.
1550
El germà Antón Martín arriba a Madrid on, no només rep moltes i quantioses almoines sinó també l’oferta per fundar un hospital: l’Hospital Nostra Senyora de l’Amor de Déu.
A la fundació de Madrid (1552), segueixen Lucena (1565), Utrera (1567), Jerez de la Frontera (1568), Córdoba i Sevilla (1570).
1570
Entre 1568-1571 s’amplia la missió dels Germans. A petició del Marqués de Mondéjar i de D. Juan de Austria, els Germans participen com infermers a la Guerra de les Alpujarras (1568-1571) i a la batalla de Lepanto (1571), atenent tant a cristians com moriscs i otomans. Amplien la seva missió als exèrcits de terra i a les expedicions navals, i es fan presents als llocs on es pateixen epidèmies o necessitats socials.
Constitució de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu
1571
Obtenen del Papa Sant Pius V el Breu Salvatoris nostri (08. 08. 1571) i la Bula Licet ex debito (01. 01. 1572), per la qual el grup de Germans de Joan de Déu s’institueix en Congregació Religiosa-Hospitalària, sota la Regla de Sant Agustí i l’obediència als Ordinaris del lloc, concedint-los hàbit propi. És la primera Orde en la història de l’església no clerical, constituïda per Germans religiosos.
1587
Se celebra el primer Capítol General de l’Orde Hospitalari, del 20 al 24 de juny, a l’Hospital San Giovanni Calibita de Roma.
El dia 23, el Germà Pedro Soriano és elegit Superior General de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i s’aproven les primeres Constitucions.
Expansió de l’Orde Hospitalari
Finals del s. XVII
La Congregació italiana compta amb les Províncies de Roma, Nàpols, Llombardia, Bari, Sicília i Sardenya, França, Alemanya, Àustria, Hongria, Polònia, Liechtenstein, Romania. Són 108 Hospitals, amb 2.050 llits, 1.050 Germans, i atenen uns 44.000 malalts cada any.
La Congregació Espanyola té Províncies a Andalusia, Castella, Portugal, a Amèrica Nova Espanya, Terra Ferma, Perú, Xile i Brasil i també Filipines. Són 117 Hospitals, amb 3.400 llits, 1.100 Germans, i atenen uns 40.300 malalts l’any.
1770—1850
Etapa de decadència de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Des de 1770 es produeix un declivi i l’extinció temporal, el 1850, de l’Orde a la Congregació espanyola. A més, desapareix a França i té un marcat afebliment a la resta de països d’Europa.
1976—1988
Restauració i revitalització de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu a Europa. La restauració a Espanya és l’esdeveniment més rellevant per a l’Orde a finals del segle XIX. El seu gestor és el germà Benito Menni, milanès, enviat pel superior general d’Itàlia, germà Juan María Alfieri. Comença la seva obra a Barcelona l’any 1867.
2015
Concesión del Premio Princesa de Asturias de la Concordia.
2020
Els Capítols provincials d’Aragó, Bètica i Castella i l’Assemblea interprovincial de gener de 2018 a El Escorial (Madrid), aproven la constitució d’una Província única a Espanya.
El superior general, Germà Jesús Etayo, a causa de la pandèmia de la COVID-19, va endarrerir la constitució de la Província de Sant Joan de Déu d’Espanya pel 16 de març de 2021 a Granada.
2022
Del 2 al 7 de maig se celebra el I Capítol Provincial de la Província Sant Joan de Déu d’Espanya sota el lema ‘Sortir amb passió a promoure l’Hospitalitat’, a Guadarrama (Madrid). Hi van participar 25 col·laboradors i 42 Germans capitulars. Aquests últims van triar el nou Govern Provincial, amb el Gmà. Amador Fernández com a Superior Provincial i cinc Consellers. Al centre de la foto el Gmà. Jesús Etayo, Superior General, amb el Govern Provincial recentment nomenat.