Sant Joan de Déu està considerat com un dels precursors de la infermeria moderna i és el patró d’aquesta professió.
El fundador de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu va ser un innovador en el seu temps en l’àmbit assistencial, però també en l’àmbit de l’organització: separant als malalts per malalties i atenent-los de manera integral i amb una visió humanitzada de les cures, centrant les seves accions amb una visió integral sense oblidar que rere d’una malaltia hi ha una persona.
Aquesta manera d’atendre els malalts i necessitats sorgeix després del seu episodi de conversió religiosa. Després de sentir predicar a Joan d’Àvila, pateix tal commoció espiritual que comença a cridar fins que el prenen per boig i és ingressat a l’Hospital Real on pateix el tracte que en aquella època es dona a les persones alienades: cel·les fosques, emmanillats, tractats amb assots, banys per sorpresa, exorcismes o cadenes.
Durant el seu tancament pren consciència de la seva missió: “Iesu-Crist em doni temps i gràcia per tenir un hospital on pugui recollir els pobres desemparats i mancats de judici i servir-los com jo desitjo”.
Després de sortir de l’hospital es posa sota la direcció espiritual del Mestre Joan d’Àvila i inicia el seu procés de formació viatjant a Baeza i a Guadalupe, on rep formació en infermeria a l’Hospital General de l’Orde dels Jerònims, una de les millors escoles d’infermeria i farmàcia que existia en aquella època a la meitat sud de la península.
Un cop acabada aquesta peregrinació torna a Granada on, entre 1538-1539, Joan de Déu va fundar el seu primer hospital, revolucionari per a la seva època pel tracte i calor humana que els malalts rebien de Joan i els seus companys. Era un hospital pioner en l’activitat assistencial, ja que va ser el primer a separar als pacients segons el tipus de malaltia que patien i va destinar un llit per a cada malalt.
Juan Ciudad va néixer l’any 1495 en un petit poble portuguès: Montemor o Novo, a la regió de l’Alentejo. Fins als quaranta anys va viure diverses aventures i va exercir diversos oficis: pastor, soldat, paleta i llibreter. Mor el 8 de març de 1550.
El 1886 va ser proclamat Patró dels Hospitals i dels Malalts. El 1930, Patró dels Infermers i de les seves Associacions. A més, és Patró del Cos de Bombers per la seva actuació durant l’extinció d’un incendi declarat a l’Hospital Real de Granada, del qual va aconseguir treure il·lesos als malalts que es trobaven en el seu interior.