El programa, promogut per Sant Joan de Déu Espanya i la Fundació Hospitalàries, és gratuït, està disponible en cinc idiomes i s’ha adaptat a la realitat sociocultural dels sis països europeus on s’implementarà: Espanya, Itàlia, Portugal, Àustria, Polònia i Bèlgica.
Des que va esclatar la guerra a Ucraïna, el 2022, s’han produït gairebé sis milions de desplaçaments de ciutadans ucraïnesos a tota Europa. Aquestes persones s’enfronten a possibles trastorns de salut mental i al risc d’exclusió social a causa del trauma causat per la guerra, la qual cosa suposa un gran repte per a la salut pública i la integració social. En aquest context, és fonamental dotar a les comunitats d’acolliment d’eines que formin i orientin a les persones que interactuen amb les persones refugiades, ja sigui des de l’àmbit social com l’educatiu no formal, per a possibilitar la creació d’oportunitats i contribuir a la seva integració social i laboral.
Sota aquesta premissa sorgeix el projecte PUENTE, una iniciativa desenvolupada per Sant Joan de Déu Espanya i la Fundació Hospitalàries amb l’objectiu de millorar les competències dels educadors d’adults per a contribuir a la trajectòria educativa dels refugiats ucraïnesos, procurar que els centres educatius siguin més inclusius, afavorir la seva integració social i laboral mitjançant directrius educatives eficaces i donar suport a la seva recuperació del trauma, millorant el seu benestar físic i emocional.
El projecte, que està cofinançat per la Unió Europea, ha estat traduït a cinc idiomes i adaptat al context dels diferents països on s’implementarà: Espanya, Itàlia, Portugal, Àustria, Polònia i Bèlgica. A més, en la seva validació han participat també altres entitats com Càritas i Creu Roja.
L’impacte del desplaçament
En la presentació d’aquest projecte al nostre país hi ha participat Juan Jesús Muñoz García, coordinador de Salut Mental del Centro San Juan de Dios Ciempozuelos, que ha explicat què pot suposar per a una persona sortir del seu país d’origen per un conflicte bèl·lic com en el cas d’Ucraïna. “El desplaçament forçat suposa una ruptura profunda en la vida de les persones. No es tracta únicament d’abandonar un lloc geogràfic, sinó de deixar enrere projectes de vida, relacions personals, rutines, referents culturals i, en molts casos, una part important de la pròpia identitat”.
Des del punt de vista psicològic, afegeix, “moltes persones experimenten por, incertesa, sentiments de pèrdua, preocupació constant per familiars que són a les zones de conflicte i dificultats per a adaptar-se a una realitat completament nova. A més, l’exposició directa o indirecta a la guerra pot generar reaccions d’estrès intens, ansietat, alteracions del somni o dificultats de concentració”.
Si bé matisa que “no totes les persones refugiades desenvolupen problemes de salut mental. Moltes mostren una enorme capacitat d’adaptació i resiliència. Per això, resulta fonamental evitar una visió exclusivament centrada en el trauma i reconèixer també els recursos personals i comunitaris que els permeten reconstruir les seves vides”.
L’arribada a un entorn segur, el país d’acollida, suposa un alleujament per a aquestes persones, però això no vol dir que finalitzi el patiment i sorgeixen altres desafiaments als quals han de fer front com ara “la incertesa sobre el futur, la distància respecte a familiars i amics, les barreres lingüístiques, les dificultats per a accedir a l’ocupació o l’habitatge i el procés d’adaptació a una cultura diferent. Moltes persones viuen durant mesos o anys amb una sensació de provisionalitat, sense saber quan podran tornar al seu país o retrobar-se amb els seus sers estimats”.
Per això, és important treballar en iniciatives que més enllà de la recepció immediata contribueixin a la recuperació del sentiment de pertinença mitjançant espais on se sentin compresos i acompanyats.
Suport i acompanyament
La trobada ha comptat també amb la participació de Maura Soriano, coordinadora del Programa de Protecció Internacional en la Fundació Hospitalàries a Valladolid, i Kira, una jove de 18 anys, que va abandonar Ucraïna fa gairebé un any amb la seva mare. Un cop a Espanya, després de la fase d’avaluació se’ls va assignar una plaça dins del Programa de Protecció Internacional de Sant Joan de Déu al centre de Valladolid de la Fundació Hospitalàries.
Segons va explicar durant l’esdeveniment, per a Kira, que estudia castellà des dels onze anys, l’idioma no era una dificultat, no obstant això, reconeix que qüestions com l’accés a un habitatge són especialment complicades en la seva situació. Comptar amb organitzacions que facilitin l’acollida i la integració són essencials. “Quan arribes a un lloc nou és molt important comptar amb persones que t’orientin, t’escoltin i t’ajudin a resoldre dubtes. Institucions com la Fundació Hospitalàries i Sant Joan de Déu fan que el procés d’adaptació sigui més fàcil i ràpid. L’ajuda es reflecteix en molts aspectes: classes de castellà amb professors qualificats, orientació en els tràmits administratius, suport psicològic, activitats i visites culturals, tallers i cafès col·loquis on podem compartir experiències amb altres persones que han passat per situacions similars i conèixer gent d’altres països… Tot això ens facilita no només la integració, sinó que també ens ajuda a sentir-nos acompanyats i secundats”, afirma.
“L’experiència amb la Kira ens mostra la importància de comptar amb professionals adequadament formats en l’atenció a persones refugiades, capaces de poder donar resposta a les seves necessitats de manera integral, atenent no només la seva situació administrativa, sinó també al seu benestar emocional, social i cultural. En aquest sentit, el Projecte PUENTE es dirigeix a persones procedents d’Ucraïna, però els seus continguts són transferibles i útils per a qualsevol professional que treballi amb persones refugiades o persones migrants que procedeixen de contextos complexos com a conflictes armats”, exposa Maura Soriano.
Eines sensibles, inclusives i eficaces
Ara, gràcies al programa PUENTE, els professionals que treballen amb persones refugiades procedents d’Ucraïna podran accedir a eines dissenyades específicament per a canalitzar les necessitats d’aquesta població atenent no només la seva situació de desplaçats sinó al context social i cultural dels seus països d’origen amb intervencions més sensibles, inclusives i eficaces.
“El projecte –explica Juan Jesús Muñoz- ha desenvolupat materials formatius i un manual de bones pràctiques que permeten traslladar aquest coneixement a diferents contextos professionals. Més que oferir respostes tancades, PUENTE pretén ajudar a comprendre millor una realitat complexa i proporcionar eines per a afavorir la inclusió, el benestar i la participació de les persones refugiades en les comunitats d’acolliment”.
En la seva fase pilot, el projecte ha format a 60 professionals de diferents centres i en aquesta primera fase que ara comença es pretén arribar, directament o indirectament, a prop de 400.
“Les persones refugiades –continua– solen ser conegudes per allò de què han hagut de fugir. No obstant això, és igualment important reconèixer allò que aporten. Darrere de cada història de desplaçament hi ha capacitats, coneixements, experiències, talents i projectes de vida. La majoria de les persones refugiades no desitgen dependre de l’ajuda d’uns altres; desitgen reconstruir la seva vida, treballar, participar i contribuir a la societat que les acull”.
La Kira, per exemple, assegura que el seu futur és a Espanya. “Amb la guerra i l’ocupació de la nostra ciutat a Ucraïna vam perdre moltes coses que formaven part de la nostra vida i si cal començar de nou, vull fer-ho en un lloc on existeixin oportunitats per a construir el millor futur per a la meva mare i per a mi. Professionalment, en aquest moment, estic fent un curs de sommelieria, però m’agradaria molt treballar en l’àmbit dels mitjans de comunicació i continuar desenvolupant-me com a model. També somio amb viatjar per Espanya i altres països, descobrir nous llocs, conèixer persones de diferents cultures i continuar creixent tant a nivell personal com professional. El meu objectiu és construir una vida plena, aprofitar totes les oportunitats que es presentin i aportar també amb el meu granet de sorra a la societat que m’ha acollit”.
