La Fundació Hospitalàries i l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu celebren el I Congrés de Bioètica conjunt.
Aquesta trobada, que ha congregat a més de 300 professionals, és fruit del conveni de col·laboració entre les dues entitats en l’àmbit de la bioètica.
En un moment en el qual s’estan establint les bases d’una nova revolució tecnològica que transformarà l’atenció sanitària i social, la Fundació Hospitalàries i Sant Joan de Déu Espanya han decidit detenir-se i reflexionar juntes sobre l’essencial: les persones i la necessitat que l’ètica i la identitat se situïn en el centre d’aquest procés de canvi, per a evitar que l’absència d’empatia i compassió pugui convertir-se en una epidèmia d’inhumanitat dins dels sistemes de salut.
Amb aquest propòsit, totes dues entitats, que comparteixen missió, valors i carisma, han celebrat els dies 13 i 14 de novembre el I Congrés de Bioètica EthiCare’25, que ha reunit, a l’Auditori de l’ONCE de Barcelona, a més de 300 professionals i experts de les dues institucions.
“Cal educar la mirada. Vivim un temps on tot passa a molta velocitat i els professionals amb prou feines tenen espai per a parar i deliberar. No obstant això, l’ètica comença quan parem i ens preguntem què és el millor per a la persona. L’ètica no és un afegit, és una necessitat bàsica”, explica Alejandro Florit, director d’Identitat de la Fundació Hospitalàries.
Per això, segons José María Galán González-Serna, director del Departament d’Ètica de Sant Joan de Déu Espanya, aquest congrés és una oportunitat per a continuar construint junts la visió ètica de l’hospitalitat, avançar en la humanització de l’atenció i promoure un diàleg compartit que ens ajudi a descobrir camins per a afrontar els nous conflictes ètics que genera l’evolució de la ciència, la tecnologia i l’assistència.
Així, en el marc de l’esdeveniment, s’han compartit experiències, dilemes i aprenentatges, de la mà d’un panell d’experts i ponents d’alt nivell, que ens ajuden a entendre com podem mantenir viva la missió hospitalària en un context en què l’eficiència i els resultats econòmics sovint tendeixen a imposar-se sobre l’ètica.
En aquest sentit, la doctora Montserrat Esquerda, pediatra i psicòloga de l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida i degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL, destaca la importància de cultivar una medicina i una assistència més humanes: “L’empatia i la compassió no són virtuts opcionals, sinó competències essencials que milloren tant la salut del pacient com el benestar del professional”.
High Tech, High Touch en l’atenció a les persones
La idea que, per primera vegada, es pot “curar” sense “tenir cura”, ens posa en una situació d’alerta davant una pràctica mèdica que oferirà prediccions i tractaments més precisos però, al mateix temps, una medicina més fragmentada i burocratitzada.
Per això, Montserrat Esquerda ha alertat durant la seva ponència High Tech, High Touch que hem de formar a professionals que sàpiguen escoltar, comprendre, acompanyar i comunicar, ja que són els eixos essencials de l’exercici mèdic en un escenari on la tecnologia és cada vegada més determinant. “Hem d’avançar cap a un model en el qual la saviesa serveixi per a triar bé els fins i la intel·ligència per a trobar els mitjans adequats, i on es promogui una formació professional que valori tant les ciències dures com les habilitats humanes”, assenyala.
L’ètica com a reflexió primària
Per part seva, Sebastián Mora, professor i expert en ètica social, i membre de la Càtedra José María Martín Patino de la Universidad Pontificia de Comillas, ha posat l’accent, durant la seva ponència Hospitalitat i sostenibilitat econòmica: trobades i desacords, en què l’ètica ha d’anar per davant de la sostenibilitat econòmica. “Si una institució perd la seva identitat, es trenca. La nostra missió no es mesura en xifres, sinó en la capacitat de continuar posant a la persona en el centre. En temps de canvi i incertesa, mirar a la font de la nostra missió és el que ens manté fidels i compromesos”, assegura.
Mora afegeix que aquesta primarietat significa que hem de tenir en compte la sostenibilitat econòmica, però al servei de la missió i no viceversa.
El I Congrés de Bioètica EthiCare’25 reafirma la convicció de totes dues institucions en el fet que detenir-se, reflexionar i compartir coneixement és avui un acte de valentia i de responsabilitat. Davant de la velocitat i la pressió del present, la Fundació Hospitalàries i Sant Joan de Déu Espanya aposten per un model d’atenció basat en l’hospitalitat, la justícia i la dignitat humana, on l’ètica impregni cada decisió i cada gest de cura.
