Més de 800 persones provinents d’una trentena de països d’Àfrica, Amèrica Llatina, Europa i Orient Mitjà són ateses en 11 centres de Sant Joan de Déu i 2 de les Germanes Hospitalàries repartits al llarg de tota la geografia nacional.
En aquest primer semestre de 2023, l’Orde Hospitalari ha atés a l’estat espanyol més de 800 persones refugiades (el 36% menors) amb el seu Programa d’Acollida i Protecció Internacional, que es duu a terme en 11 centres i dispositius de Sant Joan de Deú i 2 de les Germanes Hospitalàries. Els equips professionals d’aquest programa ofereixen una atenció personalitzada, basada en el valor de l’hospitalitat i adaptada a les necessitats concretes de cada persona. Això permet una millor integració , que va fer que al 2022, el 65% de les persones refugiades adultes acollides a Sant Joan de Déu obtingués un contracte laboral. Malgrat això, trobar habitatge és el desafiament més gran al que s’enfronten a causa dels elevats preus, una demanda limitada i uns requisits impossibles de complir.
El 65% dels adults que van participar al programa d’ocupació del Programa d’Acollida i Protecció Internacional de Sant Joan de Déu
va obtenir un contracte laboral
L’Andrei és rus i vivia a Ucraïna quan va arribar la guerra. Ara viu acollit a León per Sant Joan de Déu. “Sé el que és empaquetar la teva vida en dues maletes i avançar cap al buit”, explica Andrei, que va haver de sortir d’Ucraïna perquè “em van donar una pallissa al portal de casa meva” i la situació es va tornar insostenible. I com ell, altres russos s’han vist empesos a l’exili a causa de l’enduriment de la censura, la crida a files o la repressió contra la comunitat LGTB+. “La meva família és molt homòfoba i no em considera un ésser humà. De fet, vaig haver de fugir de casa meva”, ha confessat aquest jove que sempre es mostra disposat a ajudar als altres. Des que va arribar a Espanya afirma que “aquí em sento molt segur i he trobat la meva gent”.
Com l’Andrei, cada dia milers de persones es veuen obligades a fugir de les seves llars a causa dels conflictes armats, la persecució o la violència. Des que Sant Joan de Déu va començar el Programa d’Acollida a finals del 2017, ha atès més de 1.900 persones refugiades i sol·licitants d’asil procedents de 36 països de tot el món, entre ells Ucraïna, Rússia, Afganistan, Síria, Iemen, Senegal, Nigèria, Etiòpia, Hondures i Veneçuela. La realitat és que cada dia hi ha més persones que pateixen desplaçaments forçosos, segons afirma l’ACNUR, sumant actualment 110 milions de persones. La causa principal són els conflictes armats, seguits de persecucions, discriminació i altres formes de violència.
La causa principal dels desplaçaments forçosos són els conflictes armats, seguit de persecucions, discriminació i altres formes de violència
Aquest programa, que forma part del Sistema d’Acollida del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, va molt més enllà de cobrir necessitats bàsiques com un allotjament segur i la manutenció. Durant 18 mesos s’ofereix atenció personalitzada i acompanyament d’acord amb les necessitats de cada persona, promocionant la seva autonomia i la reparació emocional dels traumes que porten.
Davant d’aquesta realitat, el director general de l’Orde Hospitalari a Espanya, Juan José Afonso, ha recalcat que “a Sant Joan de Déu som molt conscients de les condicions d’extrema fragilitat en què arriben aquestes persones al nostre país i per això fem especial èmfasi en promoure la seva autonomia i la seva integració social. Treballar és el primer pas per aconseguir una integració social amb èxit”. Actualment, l’Orde atén col·lectius especialment vulnerables com persones grans, greument malaltes, famílies monoparentals amb fills menors, persones amb discapacitat, amb trastorn mental i víctimes de tortures o d’altres formes de violència.
A Sant Joan de Déu som molt conscients de les condicions d’extrema fragilitat en les que arriben aquestes persones al nostre país i per això, posem l’accent a promoure la seva autonomia i integració social
Tal com explica la Merlys Mosquera, responsable del Programa d’Acollida i Protecció Internacional de Sant Joan de Déu a Espanya: “quan parlem d’integral ens referim a què, a més d’una llar segura, oferim acompanyament psicològic i legal, i es desenvolupen itineraris d’ocupació i de formació, segons el perfil i les expectatives de cadascú”. Aquesta atenció integral inclou també l’escolarització dels menors al 100% i l’aprenentatge de la llengua d’acollida, entre altres accions. Per això, els equips de Sant Joan de Déu dels centres que acullen i acompanyen a aquestes persones són multidisciplinaris i inclouen des de psicòlegs fins a professionals de l’àmbit social (treballadors, educadors, integradors) o sanitari.
Yaneth: “tots els éssers humans ens mereixem una vida en pau”
La Yaneth va fugir juntament amb el seu marit i els seus fills de Colòmbia l’any passat, “per fets violents i intimidatoris”, relata. “Avui dono gràcies a Déu per permetre’ns estar a Espanya, un país que en tan poc temps ens ha brindat suport, seguretat i oportunitats per tractar de començar de nou”. També explica que els ha costat una mica adaptar-se i canviar les seves costums, gustos, aficions i estil de vida. Actualment, la Yaneth i la seva família estan acollides pel Centro Asistencial San Juan de Dios de Palència. Des d’allà expressa el seu agraïment i diu que “és una entitat plena de persones amb capacitat d’empatia, que aconsegueixen posar-se al costat del dolor aliè i que cada dia s’esforcen i treballen per construir un futur millor per a tots nosaltres que, amb llàgrimes als ulls, ens anomenem migrants”.
Rachel i Yasmanis: “volem un futur real, lliure i sa”
La Rachel, el Yasmanis i el seu fill de cinc anys, tots d’origen cubà, es troben des del febrer passat al Centre de Protecció Internacional de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu a Calahonda (Granada). Les represàlies per part del govern cubà des de juliol de 2021, després de les manifestacions del poble per les dures condicions de la població, fortament agreujades per l’arribada de la pandèmia, els van fer fugir del país, on eren perseguits fins i tot després de l’excarceració del Yasmanis, després de la manifestació pacífica. Durant la seva travessa van passar per Rússia, Sèrbia, Bòsnia, Croàcia, Eslovènia i Itàlia abans de poder arribar a Espanya, el país on somiaven el seu futur. Han creuat a peu rius, boscos, muntanyes i fronteres, sortejant nombrosos perills i patint especialment per la seguretat del seu fill. “Aquí ens estan ajudant a assimilar-ho tot, a sentir-nos estimats, a recuperar la calma, la confiança i a creure en un futur real i millor per a la nostra família”, afirma aquest matrimoni.
Nadiia: “el meu fill amb TEA, aquí te futur”
La Nadiia és d’Ucraïna i fa més d’un any que es troba a Espanya. Actualment està acollida per Sant Joan de Déu a Ciempozuelos, Madrid. “Tinc un fill amb TEA que està rebent els tractaments sanitaris adequats i la possibilitat d’educació”, explica la Nadiia. “Aquí ell té un futur possible, cosa que a Ucraïna era impensable”. El seu desig és poder desenvolupar la seva carrera com a dermatòloga al nostre país. Agraeïx al centre de Sant Joan de Déu l’oportunitat que li ha brindat, sobretot en la cura del seu fill.
Escarlet: “em vaig allunyar del meu marit per a que el meu fill nasqués bé i fos feliç”
L’Escarlet, nom fictici de la dona que ofereix el seu testimoni, va arribar a Espanya el 2021, embarassada de 15 setmanes, fugint del seu maltractador: “la meva parella em maltractava, volia obligar-me a avortar i gairebé perdo el bebè, així que vaig decidir allunyar-me de tot pel meu fill, perquè nasqués bé i fos feliç.” I afegeix que “a Sant Joan de Déu he sentit aquesta hospitalitat, aquesta companyia i aquesta abraçada que una necessita quan et trobes en una situació difícil.” Ella és una de les cinc dones que actualment atén el servei d’acollida per a dones refugiades o sol·licitants d’asil que han patit violència de gènere de la Fundació Germà Tomàs Canet, que també forma part del Programa d’Acollida de Sant Joan de Déu. Els seus llocs de procedència són Colòmbia, El Salvador i Guinea Equatorial.