La subdirectora assistencial de la Unitat Territorial I de Sant Joan de Déu Espanya, Cristina Molina, ha intervingut a la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats sobre salut mental, on ha advocat per l’actualització de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries amb l’objectiu de repensar i introduir nous perfils professionals.
Cristina Molina, subdirectora assistencial de la Unitat Territorial I de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu Espanya i referent provincial de salut mental de la institució, ha defensat la reforma de la LOPS en la seva compareixença, aquest matí, en la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats.
En la seva intervenció, centrada en l’atenció a la salut mental, Molina ha posat l’accent en el fet que actualment tant la salut mental com el benestar emocional són un repte compartit i global. I és que, segons l’OMS, el 25% de la població patirà algun trastorn d’aquest tipus al llarg de la seva vida. En el cas d’Espanya, ha concretat, “ocupem el quart lloc d’Europa quant a prevalença d’aquests trastorns” i any a any continua creixent.
Prioritzar la salut mental
Davant d’aquesta realitat, Molina ha subratllat la necessitat de prioritzar la salut mental en totes les polítiques: “Més enllà del sistema sanitari és imprescindible implicar l’àmbit social, educatiu, laboral i de justícia”.
Donada la magnitud i la complexitat del problema, ha advertit, “no podem donar respostes ni simples ni parcials” i ha defensat la necessitat d’invertir en la promoció del benestar emocional, la prevenció i el diagnòstic precoç.
En aquest sentit, ha explicat que des de Sant Joan de Déu es treballa en accions dirigides a l’entorn educatiu, laboral i dels majors. Com a exemples, s’ha referit al programa de sensibilització, de promoció del benestar emocional i de prevenció en salut mental entre els joves en l’entorn educatiu Henka, pel qual han passat més de 7.000 joves de diferents comunitats autònomes; al projecte Empower dirigit a la promoció del benestar emocional en l’entorn laboral i als programes dirigits a la prevenció de la soledat no desitjada de les persones grans.
“Tenim moltes experiències que funcionen, però cal implementar-ho. Allò que sabem que funciona, en què tenim evidència, certesa… si us plau, deixem-nos dels pilots i passem a la implementació”, ha defensat Molina.
Programes d’aquest tipus, ha assenyalat Molina, han demostrat ser eficaços. Així, les experiències en soledat no desitjada, per exemple, posen de manifest que contribueixen a una reducció de la medicació de les persones grans i a un millor estat de salut general. No obstant això, desgraciadament, moltes d’aquestes experiències es queden a vegades en projectes pilot que no arriben a implementar-se a gran escala: “tenim moltes experiències que funcionen, però cal implementar-ho. Allò que sabem que funciona, en què tenim evidència, certesa… si us plau, deixem-nos dels pilots i passem a la implementació”.
Accessibilitat i reforma de la LOPS
L’accessibilitat és un altre dels reptes actuals en salut mental i en aquest punt Cristina Molina ha apuntat tres línies d’acció: la definició de funcions de cada nivell assistencial, distingint entre casos lleus i greus; la innovació organitzativa i tecnològica i els nous rols professionals.
Així, ha defensat la implementació d’intervencions en línia i el reforç de l’atenció primària per als casos més lleus, alliberant l’especialitzada per als més greus. A més, ha advocat per equips innovadors en els quals a més de psiquiatre, psicòleg clínic i infermera es compti amb treballadors, educadors i integradors socials així com terapeutes ocupacionals que treballen també fora dels centres, en la comunitat, és a dir, a l’entorn de les persones ateses.
En aquest punt, també s’ha referit a la continuïtat assistencial que ha de garantir-se al llarg de la vida, especialment en aquelles poblacions vulnerables.
I per a tot això, ha posat l’accent en la necessitat de “reformar i actualitzar la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries, la LOPS”. En la seva opinió, es tracta d’una “bona llei”, però “després de més de 20 anys, cal actualitzar-la per a donar resposta als reptes als quals avui ens enfrontem en salut mental, ja que la LOPS ens limita la capacitat d’introduir nous perfils professionals o repensar els rols dels ja existents”.
Atenció integral i drets humans
També s’ha referit al concepte d’atenció integral en salut mental formant part de les diferents polítiques siguin socials, d’educació, justícia o transport, entre altres. “L’atenció integral ha de donar-se en la comunitat i amb la comunitat, on hem de desplegar recursos sobretot en inserció laboral i habitatge, essencials perquè les persones puguin desenvolupar el seu projecte de vida”, ha defensat.
Molina s’ha detingut també en la importància de prestar una atenció mental que garanteixi els drets humans i en aquest punt ha posat com a exemple l’estratègia QualityRights de l’Organització Mundial de la Salut, en la difusió de la qual col·labora Sant Joan de Déu a través de la plataforma SOM Salut Mental 360º.
Precisament, així és com s’entén la salut mental a Sant Joan de Déu, primer operador a Espanya i referent en l’atenció de les persones amb problemes d’aquest tipus combinant programes i dispositius dirigits a col·lectius especialment vulnerables com són la població infantojuvenil, les persones sense llar, amb discapacitat, migrants, persones grans i persones privades de llibertat. En aquest últim, ha destacat el treball que Sant Joan de Déu duu a terme a Catalunya en col·laboració amb les conselleries de Justícia i Salut en un model avui referent a nivell internacional en el que a atenció de la salut mental de la població reclusa.
Molina ha conclòs la seva compareixença recordant que la salut mental és cosa de tots.
