En els darrers tres anys, la institució ha impulsat 31 nous projectes com el Pediatric Cancer Center a Barcelona o l’Errondo Gure Etxea per a persones sense llar amb problemes de salut mental a Sant Sebastià.
Sant Joan de Déu Espanya acaba de publicar les seves dades assistencials corresponents a l’exercici 2024, unes dades que engloben tant l’activitat hospitalària general com la de salut mental, discapacitat, gent gran, àmbit social, docència i recerca. Les dades corresponen als seus 80 centres i dispositius distribuïts per tot el territori estatal i des dels quals, en els darrers tres anys, s’han posat en marxa més de 30 nous projectes adreçats, especialment, a les persones vulnerables.
Darrere d’aquests 2,6 milions de persones, no hi ha només assistència, hi ha acompanyament, hi ha una resposta específica per a cada realitat.
Aquestes dades –ha subratllat el director general de Sant Joan de Déu Espanya, Juan José Afonso– són persones, històries i realitats, moltes vegades complexes, que demanen una resposta compromesa i humana, sense renunciar a la innovació i a l’excel·lència en l’atenció. A Sant Joan de Déu treballem cada dia convençuts que l’atenció sanitària i social han d’anar de la mà, no es poden entendre l’una sense l’altra, perquè en molts casos els problemes que presenten les persones que arriben als nostres centres tenen aquest doble vessant. Em refereixo especialment als més vulnerables, com les persones grans, amb discapacitat, sense llar, amb problemes de salut mental o en risc d’exclusió social. Per això, darrere d’aquests 2,6 milions de persones, no hi ha només assistència, hi ha acompanyament, hi ha una resposta específica per a cada realitat. I és aquesta vocació de servei la que impulsa cadascun dels nostres projectes i ens obliga a seguir adaptant-nos a una societat en constant canvi.”
Nous projectes
Fruit d’aquesta adaptació al canvi i a les noves necessitats són precisament aquests 31 nous projectes que van des del Pediatric Cancer Center Barcelona, inaugurat el 2022, fins a l’inici de la construcció del centre oncològic a Tenerife, el juny d’aquest any. Entre l’un i l’altre, iniciatives com el centre de salut mental per a persones sense llar Errondo Gure Etxea a Sant Sebastià; el Programa Tàndem per impulsar l’ocupació entre els joves en risc d’exclusió social; el RISE Center, dirigit a la recerca i innovació en salut mental a Sant Boi de Llobregat; tres nous centres per a migrants que formen part del Pla d’Emergència a León, Palencia i Sevilla; o el centre de simulació del Campus Docent per a estudiants d’Infermeria a Madrid.
Posar el focus en la persona
Les dades també apunten a un increment en el nombre de treballadors, que ja ascendeix a 17.810 i que, independentment del centre o dispositiu, treballen amb un mateix propòsit comú: oferir una assistència de qualitat, basada en l’excel·lència i la innovació, sense perdre el focus en la persona atesa.
Per això, es posa el focus en la persona des d’una mirada integral que contempla tant l’àmbit social com el sanitari, conscients que ambdues dimensions estan interrelacionats i que, en col·lectius vulnerables, aquesta relació és encara més acusada. Darrere d’un jove amb un problema de salut mental, per exemple, pot haver-hi molts factors –no necessàriament sanitaris– que influeixin en la seva malaltia i que siguin també determinants en el pronòstic. Darrere d’una persona gran amb desnutrició pot haver-hi condicionants relacionats amb el nivell de renda o amb la seva xarxa de suport. Un migrant sense opcions per aprendre la llengua, tramitar els papers, trobar un lloc on dormir i accedir a assistència sanitària és una persona que s’enfronta a uns problemes que faran molt difícil la seva integració.
Aquests i altres col·lectius vulnerables formen part de les persones en les quals Sant Joan de Déu posa el focus amb l’objectiu de contribuir no només tenir cura de la salut, sinó també a la dignitat de les persones.
Actualment, la salut mental representa un dels grans reptes per a la nostra societat. En determinats col·lectius, l’abordatge d’aquests problemes requereix una atenció encara més especialitzada. És el cas de la població infantojuvenil, el 2024 Sant Joan de Déu va atendre més de 32.000 infants i adolescents, una xifra que no ha deixat de créixer en els darrers anys i que respon a una demanda creixent en la nostra societat. De fet, en termes generals també han augmentat les consultes externes, que el 2024 van superar les 420.000.
En aquest àmbit cal afegir els programes de prevenció dirigits específicament a aquest grup d’edat, com Henka o la campanya de sensibilització @Aquí_LaSole. Durant el curs escolar 2024-2025, el programa Henka de millora del benestar emocional ha estat actiu en 167 centres educatius de tot Espanya, arribant així a més de 20.300 alumnes i 2.110 educadors de 9 comunitats autònomes. Per la seva banda, la campanya @Aquí_LaSole, presentada el passat mes de juny, ha posat l’accent en el problema de la soledat no desitjada que actualment pateixen molts joves, amb l’objectiu de sensibilitzar i dotar d’eines aquells que es trobin en aquesta situació per ajudar-los a sortir-ne.
Altres col·lectius en què la institució també és referent en l’abordatge dels problemes de salut mental són les persones grans i sense llar, aquelles que presenten discapacitat, migrants i població reclusa.
I és que, per a la institució, quan es tracta de persones cal tenir en compte el context i la situació en el seu conjunt per poder intervenir adequadament. En el cas específic de persones grans amb problemes de discapacitat intel·lectual i pèrdua d’autonomia, per exemple, compta amb dispositius especialitzats, com el centre de dia inaugurat el febrer d’aquest any a Vigo, vinculat a l’Hogar Clínica San Rafael.
En l’àmbit social, on es duen a terme accions dirigides a col·lectius vulnerables com persones sense llar i refugiades, la institució va atendre el 2024 més de 30.000 persones. Dins d’aquest àmbit, s’inclou també l’activitat que la institució desenvolupa fomentant l’ocupació d’aquests i altres col·lectius vulnerables, com el de les persones amb discapacitat o en risc d’exclusió per altres motius. El programa Tàndem per formar joves en professions de gran demanda, com la instal·lació de plaques fotovoltaiques i punts de recàrrega elèctrica per a automòbils, o el Centre Especial de Treball (CET) El Pla, ubicat a Lleida i dirigit a l’ocupabilitat de persones amb discapacitat física, intel·lectual o patologia mental, entre altres problemàtiques, en són alguns exemples.
Les dades publicades inclouen també l’atenció hospitalària, en residències, pisos tutelats, centres de dia i ocupacionals, i col·legis d’educació especial, així com docència i recerca. En aquest últim àmbit, el nombre d’alumnes matriculats el 2024 va ser de 3.207, dels quals més de 2.000 van ser d’Infermeria. I pel que fa a la recerca, el nombre de projectes en marxa va ser de 743 i es van publicar gairebé 900 articles científics.
