Superior Provincial de la Província Sant Joan de Déu d’Espanya, elegit al maig de 2022.

Va fer la professió solemne el 1989. És sacerdot, llicenciat en Teologia i tècnic administratiu. A l’Orde ha estat Superior Provincial de la Província de Castella, Conseller Provincial, Superior de Comunitat i formador de Germans, així com responsable de l’Àrea d’Atenció Espiritual i vocal del Comitè d’Ètica de la Província de Castella.

La Província Sant Joan de Déu d’Espanya s’ha constituït jurídicament l’1 de gener de 2022, i compta amb 79 centres socials, sanitaris i sociosanitaris que atenen prop d’1.900.000 persones a l’any. Quina és la missió dels Germans en aquest moment?

Els Germans estem habituats a compartir vida i missió en diferents projectes de les nostres Províncies, i també amb altres Germans i Col·laboradors de tot l’Orde. Crec que aquesta pot ser la nostra principal aportació a aquest procés: una mirada universal, un horitzó ampli que garanteixi el futur de l’Hospitalitat.

Futur en el qual no hem de perdre res del que hem aconseguit i valorem com a bo, i en el qual sí que podem enriquir-nos amb l’experiència i les aportacions dels altres.

Quin paper juguen en aquest procés els 15.000 professionals de Sant Joan de Déu?

L’aportació dels Col·laboradors a la missió de l’Orde és fonamental. En les últimes dècades hem crescut en la consciència de missió compartida, de saber-nos part activa d’una mateixa família carismàtica.

En el procés cap a la Província única comptem amb el suport dels Col·laboradors, amb la seva aportació carismàtica i professional, per dissenyar junts un espai comú que visibilitzi la unitat de l’Orde. Un espai que, lluny d’uniformar-nos, sigui també respectuós amb els diferents accents i matisos que ens enriqueixen.

Què aporta l’Orde a la societat des de la Província Sant Joan de Déu d’Espanya?

Cadascuna de les obres i projectes que porten l’empremta de Sant Joan de Déu pretén ser fidel als valors que ens identifiquen, principalment l’Hospitalitat. L’Orde Hospitalari promou un model d’atenció integral, adaptat als diferents àmbits en què desenvolupa la seva missió, amb el propòsit que les persones se sentin acollides i recolzades en la seva situació de malaltia o vulnerabilitat.

Hem de continuar generant espais d’Hospitalitat per fer el bé, contribuint a la missió de l’Església enviada pel Senyor.

Hem de ser capaços d’analitzar les causes estructurals que provoquen tanta injustícia, proposant models alternatius de relació i de cures.

Com afronta l’Orde l’increment de les persones en situació de vulnerabilitat a causa de la COVID-19?

Hem de mirar de cara la realitat i posar en marxa projectes generadors de canvi que pal·liïn, en la mesura del possible, els problemes concrets de les persones. Alhora, hem de ser capaços d’analitzar les causes estructurals que provoquen tanta injustícia, proposant models alternatius de relació, de cures, de distribució més equitativa dels recursos que han d’estar al servei de tothom.

Tant en els àmbits tradicionals en què es desenvolupa la nostra missió com davant les noves necessitats emergents, l’Orde manté el ferm compromís d’estar sempre al costat de les persones més vulnerables.

Aquesta crisi sanitària, ha redefinit la paraula Hospitalitat?

La definició no canvia amb la crisi, però la situació que vivim ens ha fet prendre consciència que l’espai de l’Hospitalitat ha d’engrandir-se per acollir les noves situacions de pobresa, marginació i vulnerabilitat que deriven d’aquesta crisi sanitària.

Les formes en què s’expressa l’Hospitalitat poden canviar, però l’essència és la mateixa; «obrir permanentment el cor i la casa per acollir qui pateix i està necessitat, amb els millors mitjans tècnics i la major dosi d’humanitat», en paraules del Superior General.

D’aquesta manera, fidels a la nostra identitat carismàtica, podrem fer front a la «cultura del descart» tantes vegades denunciada pel Papa Francesc.